Arxiu d'etiquetes: 2021

Riutort i Mestre, Pere

Deixa un comentari

(Petra, Mallorca, 10 gener 1935 – Tàrbena, Marina Baixa, 21 novembre 2021)

Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista. Llicenciat en pedagogia (1965), filologia clàssica (1967), teologia (1973) i filologia catalana (1977). Blauet de Lluc (1945), fou ordenat de prevere. En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca. Des del 1971 residí a València.

Fou professor de grec al Col·legi Universitari de Castelló de la Plana i a la facultat de Filologia de València; el 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i en 1984-86 a l’Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986.

Ha publicat (1975-77), amb col·laboracions diverses, nombrosos texts per a l’ensenyament del català al País Valencià i a les Illes Balears. També ha treballat en la confecció de texts litúrgics valencians en català i ha presidit la comissió que féu oficialment l’adaptació dels llibres litúrgics del concili II del Vaticà.

Ramos i Fernández, Rafael

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 1942 – 19 novembre 2021)

Arqueòleg. Fill d’Alexandre Ramos i Folqués, del qual ha continuat la seva tasca a l’Alcúdia d’Elx.

Ha publicat La ciudad romana de Illici (1974).

Llorens i Serra, Tomàs

2 Respostes

(Almassora, Plana Alta, 4 octubre 1936 – Dénia, Marina Alta, 10 juny 2021)

Professor i crític d’art. Titulat en dret i filosofia i lletres. S’ha especialitzat en teoria de l’art contemporani, teoria del disseny de l’estètica, arquitectura, urbanisme, etc.

Ha col·laborat en revistes: “Serra d’Or”, “Imagén y Sonido”, “CAU”, “Arquitectura Bis”, etc. Ha estat professor en diverses universitats, ha dirigit l’IVAM (1986-88), el centre d’art Reina Sofia de Madrid (1988-90) i, des del 1991, fou conservador en cap de la Fundació Thyssen-Bornemisza.

Ha publicat, entre altres obres, els llibres Equipo Crónica (1972), España, vanguardia artística y realidad social, 1936-76 (1977) i Julio González (1986).

Cazeilles, Adrienne

Deixa un comentari

(Cameles, Rosselló, 1923 – Tuïr, Rosselló, 18 desembre 2021)

Escriptora en francès. Ha exercit de mestra a la Catalunya Nord i des del 1978 s’ha dedicat especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres.

Ha participat en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon (1972) i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, ha escrit Quand on avait tant de racines (1977), llibre testimoni de gran difusió.

Ha col·laborat a “L’Indépendant” i a “Truc”.

Cabanes i Pastor, Francesc

Deixa un comentari

(el Genovés, Costera, 20 desembre 1954 – 31 juliol 2021)

(dit el Genovès)  Pelotari. Jugador llegendari de pilota valenciana que ha estat considerat el millor jugador d’aquest esport de tots els temps. Es donà a conèixer el 1972 al campionat juvenil de pilota valenciana.

Fou campió nacional de la modalitat d’escala i corda (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989) i campió individual de la mateixa modalitat (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995).

El 1995 guanyà el campionat de les 5 Nacions a Itàlia (més tard conegut com a campionat europeu de llargues). Com a capità, guanyà el mundial de pilota celebrat a València el 1996.

Després fou director de les Escoles de Tecnificació de Pilota Valenciana de la Generalitat Valenciana.

Brines i Bañó, Francesc

Deixa un comentari

(Oliva, Safor, 22 gener 1932 – Gandia, Safor, 20 maig 2021 )

Poeta en castellà. Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la universitat de Madrid. Féu de lector de literatura castellana a la universitat de Cambridge i exercí de professor de castellà a la universitat d’Oxford.

És autor de nombrosos reculls poètics en castellà i de l’assaig Escritos sobre poesía española contemporánea: de Pedro Salinas a Carlos Bousoño (1995).

El 1967 li fou atorgat el Premi de les Lletres Valencianes.

Macià i Vives, Carles

(Barcelona, 5 setembre 1921 – 16 juliol 2021)

Escriptor. Professor mercantil. Guanyà el premi Joan Santamaria (1962), amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra (1964), amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera. Publicà La nostra terra de cada dia (1964, premi Víctor Català 1963) i col·laborà habitualment a “Cavall Fort”.

També ha publicat el recull de contes Fer córrer el temps (1979), les narracions La raverència i Un home contra el gel (1982), El temple de Xac-Mool (1978), Històries de prop i de lluny (1980) i Els remences Sobremunt (1992).

González i Casanova, Josep Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 2 desembre 1935 – 29 octubre 2021)

Polític, advocat i escriptor. El 1965 ocupà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostela, on residí fins que, el 1971, obtingué la càtedra de teoria de l’estat a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona.

És autor de Federalisme i autonomia a Catalunya, estudi juridico-històric sobre el corrent federalista de Catalunya durant el període 1868-1938, i de El cambio inacabable, 1975-1985 (1986).

Col·laborà als diaris “Tele/Exprés”, “Diario de Barcelona”, “La Vanguardia” i “La Voz de Galicia”. En alguns treballs periodístics utilitzà el pseudònim de Martí Rizal.

Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya.

Freixa i Pintó, Ferran

Deixa un comentari

(Barcelona, 1950 – Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 13 juny 2021)

Fotògraf. Ha estudiat dibuix i pintura a Reus, Tarragona i Barcelona.

D’ençà del 1969 exercí de dissenyador gràfic i de fotògraf especialista en treballs publicitaris, d’arquitectura i d’interiorisme.

Ha publicat escrits a revistes especialitzades i des del 1973 ha exposat a molts llocs d’Espanya.

Franco i Estadella, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 17 gener 1947 – 25 setembre 2021)

Periodista. Fou professor de disseny i composició de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Format a diverses publicacions catalanes, fou fundador i primer director d’“El Periódico de Catalunya” el 1978, després d’un parèntesi a “El País”, el 1988 el tornà a dirigir.

Fou un dels encarregats de redactar el codi deontològic del periodisme català.

El 1998 passà a dirigir també l’edició en català d'”El Periódico de Catalunya”.