Arxiu d'etiquetes: liturgistes

Pujol i Villegas, Climent

(Vinyoles d’Orís, Osona, 16 maig 1908 – Roma, Itàlia, 10 juliol 1998)

Canonista i orientalista. Estudià al seminari de Vic; a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic.

Ordenat de sacerdot, col·laborà a “Catalunya Social”. Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona (1941) i a l’Institut Oriental de Roma.

Fou consultor de la Sagrada Congregació Oriental i ha escrit diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí.

Ponç

(Occitània ?, França , segle XI – Ribagorça, segle XII)

Eclesiàstic i canonista. Antic monjo de Sant Ponç de Tomieras (Occitània) i bisbe de Ribagorça (1097-d 1103). Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II.

Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda.

El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors.

Pinell i Pons, Jordi

(Barcelona, 17 maig 1921 – Montserrat, Bages, 8 gener 1997)

Escriptor i liturgista. Religiós benedictí. Pertanyia al consell de revisió de l’edició del Nou Testament.

Ha estat director de la revista “Serra d’Or”.

És autor del llibre de poesies Balades del Bon Pastor (1958).

Llopis i Sarrió, Joan

(Barcelona, 17 juliol 1932 – 25 juny 2012)

Teòleg i liturgista. Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973.

Fou catedràtic de litúrgia a la universitat pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona. Col·laborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies.

Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica, de Barcelona, de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín (Colòmbia) i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona.

Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” (secció de litúrgia), és autor de nombrosos articles i d’obres com Itinerari litúrgic (1968), La inútil liturgia (1972), El entierro cristiano (1972), L’home obert a la fe (1981), Pedir es comprometerse (1982), Què és un sagrament (1984).

Janeras i Vilaró, Sebastià

(Barcelona, 4 novembre 1931 – )

Orientalista i liturgista. Format a Montserrat, Bèlgica, Roma i Munic, ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, i a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Entre altres treballs d’investigació, ha publicat: Litúrgia bizantina (1963, amb reedicions ampliades), Bibliografia sobre les litúrgies orientals (1961-67) (1969), L’iniziazione cristiana nella tradizione liturgica orientale (1969), La Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine (1987).

Dins la col·lecció Fundació Bernat Metge ha publicat Egèria, Pelegrinatge (1986). Director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme.

Gubianas i Santandreu, Alfons Maria

(Manresa, Bages, 2 gener 1880 – Montserrat, Bages, 4 setembre 1941)

Monjo benedictí i liturgista. Ingressà a Montserrat el 1895 i fou ordenat sacerdot l’any 1903.

Col·laborador a diverses revistes religioses. La seva tasca més notable fou la de liturgista. Publicà una colla de llibres de divulgació, de molt èxit.

Gros i Pujol, Miquel dels Sants

(Vic, Osona, 1933 – )

Liturgista i historiador. Estudià a Vic i a París, i fou ordenat sacerdot el 1956.

Professor de la Facultat de Teologia de Barcelona, la seva obra d’investigador és dedicada a l’estudi dels còdexs i a l’edició de texts litúrgics primitius catalans, del segle VII al segle XV.

Són notables les seves edicions de texts inèdits de l’Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals de Narbona del segle IX passats a Catalunya i països d’influència, així com dels tropers-prosers conservats a Catalunya.

El 1978, mort Eduard Junyent, el succeí en la direcció del Museu i de l’Arxiu i la biblioteca Episcopal de Vic.

Fàbrega i Grau, Àngel

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1 març 1921 – Barcelona, 2 gener 2017)

Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l’Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge.

Amb el càrrec d’arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71).

Director del Departament d’Història Eclesiàstica (CSIC) de Barcelona (1971) i del Patronat de Cultura Religiosa de l’obra pia Foment de Pietat, i responsable del Secretariat d’arxivers eclesiàstics de Catalunya (1975).

Entre les seves publicacions destaquen Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico (1958), a més de Seminarios marianos de Barcelona: historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968).

Torrella i Cascante, Ramon

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 abril 1923 – Tarragona, 22 abril 2004)

Eclesiàstic i ecumenista. Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953. Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma (1958) amb la tesi L’humà i el diví en l’Església. Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani.

Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona (1966-68). President de la nova Facultat de Teologia (1967) i bisbe auxiliar de Barcelona (1968), Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau (1970) i del Consell Pontifici “Cor Unum” (1971).

El 1975 fou nomenat vicepresident del Secretariat per a la Unió dels Cristians, on desenvolupà una gran tasca ecumènica. Fou copresident del Grup Mixt de Treball entre l’Església Catòlica i el Consell Ecumènic de les Esglésies i el Comitè de Coordinació de la Comissió per al diàleg amb l’Església Ortodoxa.

El 1983 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1996, un any després de la celebració del Concili Provincial Tarraconense, del qual fou impulsor i president, presentà la renúncia al càrrec per motius de salut, que es feu efectiva el 1997.

El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.

Tena i Garriga, Pere

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 14 maig 1928 – Barcelona, 10 febrer 2014)

Teòleg i liturgista. Sacerdot (1951), es doctorà en teologia a Roma (1954). Professor al seminari de Barcelona (1956-67) i a la Universitat de Salamanca (1963-68), fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual ha estat degà (1967-72) i president (1972). Membre del grup fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (1958), en fou el director, com també de la seva revista “Phase” (1963).

Fou delegat diocesà de pastoral sacramental i litúrgia (1973-84) i el 1986 fou nomenat canonge de la seu de Barcelona, amb l’encàrrec de tenir cura de les celebracions litúrgiques de la catedral.

L’any 1987 fou nomenat per Joan Pau II sotsdirector de la Sagrada Congregació per al Culte Diví. El 1993 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i des de l’any 2004 en fou bisbe emèrit auxiliar.

És autor de La palabra Ekklesía. Estudio histórico-teológico (1958) i coautor de La impossible restauració. El Vaticà II a l’hora del balanç: el sínode de 1985 (1986).