Arxiu d'etiquetes: 1828

Soubiranne, Pere

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 18 gener 1828 – 18 juny 1893)

Eclesiàstic. Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari.

Nomenat aquest bisbe d’Orleans (1856), el seguí i fou nomenat vicari general. Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, i posteriorment en fou director (1861). En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i el 1872 esdevingué auxiliar seu, amb el títol de bisbe de Sebaste in partibus infidelium.

El 1878, per raons de salut, deixà Alger; fou nomenat bisbe de Belley el 1880. Després d’un notable apostolat, sobretot com a continuador de l’orde del sant rector d’Ars, un accident l’obligà a deixar la diòcesi el 1887 i es retirà a Ceret, amb el títol d’arquebisbe de Neocesarea.

Sister i Cubells, Joan Josep

Deixa un comentari

(el Grau de València, 1828 – Venta la Encina, Castella, 1885)

Navilier. El 1884 fundà la Companyia Valenciana de Navegació, de la qual fou director.

Sanz i Forés, Benet

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 21 març 1828 – Madrid, 1 novembre 1895)

Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852. Es doctorà en dret canònic (1853) i en teologia (1857). Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació.

Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València (1851-66), predicador de la cort (1864) i auditor de la Rota de Madrid (1866). El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid.

El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres (com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid) i en sàvies disposicions pastorals. El 1869 anà al concili I del Vaticà, i hi fou secretari de l’episcopat espanyol. Traslladat a Sevilla el 1889, fou promogut cardenal el 1893.

És autor de sermons i altres escrits de tipus pastoral.

Fou germà seu, Pasqual Sanz i Forés  (Gandia, Safor, segle XIX)  Historiador. Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia: El castillo de Bayrén, Castelar en Gandia i Apuntes para la historia de Gandia… (1879).

Rous, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1828 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1897)

Poeta i eclesiàstic. Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell (1860), Sant Esteve del Monestir (1863) i Banyuls (1871), féu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major.

Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal en la preparació de la primera de les festes literàries de Banyuls el 1883.

Publicà Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870) i Catalanes i catalanades (1873). La seva poesia té preocupacions morals, religioses i polítiques.

Ribell, Jules

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1 desembre 1828 – Baiona, França, 31 agost 1892)

Marí. Sortí de l’Escola Naval a dinou anys. Participà a la guerra de Crimea, on fou ascendit a tinent de navili (1854). Fou ajudant i després cap d’estat major a l’ocupació del Senegal (1861). Prengué part a d’altres campanyes colonials africanes.

Destacà a la guerra contra Alemanya de 1870, combatent en terra. Ascendí a contra-almirall (1883) i a vice-almirall (1889).

La seva ciutat natal li ha dedicat un carrer.

Reig i Garcia, Joan

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 1828 – Burjassot, Horta, 1899)

Escriptor i polític. Germà de Ferran. Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867.

Col·laborà a “El Fénix”, “Las Bellas Artes” i “El Pensamiento de Valencia” amb articles i poemes.

Fou degà del col·legi d’advocats de València (1874-76 i 1894-99), diputat a corts (1885) i director de la Societat Econòmica d’Amics del País (1872-79 i 1884-86).