(Cocentaina, Comtat, 1850 – València, segle XIX)
Músic i compositor. Actuà com a director d’orquestra a Madrid, i a partir del 1880, de tornada a València, ingressà com a professor del Conservatori i fou un dels promotors de la societat de concerts Artístico Musical.
És autor d’obres per a piano i de les sarsueles El favorito i Entre bobos anda el juego, i de l’obra escènica El pacto con Satanás.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – País Valencià, segle XVI)
Frare jerònim. Fou deixeble de l’humanista Arias Montano a l’Escorial. Ocupà diversos càrrecs dins de l’orde, com el de prior del convent valencià de Sant Miquel dels Reis i el de visitador general, que tingué en dues ocasions.
Escriví estudis bíblics i litúrgics en castellà i en llatí.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – 1627)
Pintor. Fou deixeble i ajudant de Jeroni Jacint Espinosa. El 1621 pintà la taula del Salvador per a la parròquia de Cocentaina.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1590)
Pintor renaixentista. Probablement era germà de Gaspar Requena. Documentat del 1589 al 1590.
Pintà els retaules de Sant Jeroni, de Santa Anna i de la Concepció per a l’església de Sant Miquel dels Reis. Se li atribueixen altres obres pintades per a l’església de Sant Domènec, també a València.
També era bon retratista.
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1583)
Pintor renaixentista. Documentat del 1555 al 1583.
En col·laboració amb l’extremeny Pedro Rubiales és autor del retaule de Santa Úrsula, amb figures generalment de cànon esvelt i harmoniós, que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València (1540), procedent del convent de la Puritat.
Probablement fou germà de Vicent Requena.
(Cocentaina, Comtat, 1828 – Burjassot, Horta, 1899)
Escriptor i polític. Germà de Ferran. Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867.
Col·laborà a “El Fénix”, “Las Bellas Artes” i “El Pensamiento de Valencia” amb articles i poemes.
Fou degà del col·legi d’advocats de València (1874-76 i 1894-99), diputat a corts (1885) i director de la Societat Econòmica d’Amics del País (1872-79 i 1884-86).
(Cocentaina, Comtat, 1832 – València, 1897)
Advocat. Germà de Joan. Fou degà del col·legi d’advocats de València (1882-83), president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat (1883-84).
Fou el pare de Joan Reig i Flores.
Antiga moreria. La seva parròquia, creada el 1535, era dedicada al Salvador.
Tenia 210 focs el 1609, abans de l’expulsió dels moriscs.
la Querola * (la Vall d’Alcalà, Marina Alta) Veure> la Queirola (despoblat).
la Querola (Cocentaina, Comtat) Veïnat, al vessant oriental de la serra de Mariola.
la Querola (Mosset, Conflent) Veïnat, a la dreta de la Castellana, davant el poble.
(País Valencià, 1292 – Cocentaina, Comtat, 1335)
Fill de Roger de Lloria, i germà de Berenguer, Margarida i Robert. Anomenat sempre en primer lloc, ha estat considerat més gran que el seu germà Berenguer, bé que aquest tingué l’herència paterna i ell, també sota la tutoria de Gombau d’Entença, fou destinat als estudis i no figurà en el testament del germà gran, Rogeró.
Residí a Calàbria, amb la seva mare. Restablí la pau a l’illa de Gerba, alterada per una rebel·lió en la qual intervingué el rei de Tunis.
Tingué un fill, Francesc o Rogeró, mort en la infantesa, i una filla, Teresa, que es casà amb Pau Descalç (o d’Escalç), fill d’Albert Descalç i d’Elisa Romeu i besnét de Pere II el Gran. Tingué possessions a la vall de Planes.
Dades dels Països Catalans 