(Algemesí, Ribera Alta, 5 juliol 1912 – València, 10 juliol 1994)
Pianista i compositor. Deixeble de Leopold Querol al conservatori de València. A 17 anys féu el primer concert.
Fundador (1942) i director de la Coral Polifònica Valenciana i director de l’Escola de Cants Folklòrics.
Una de les seves composicions és el Virolai a la Mare de Déu de la Salut.
(Barcelona, 13 setembre 1867 – gener 1930)
Pianista. Fou deixeble d’Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos. Deixà sardanes i música instrumental.
Fou el pare d’Alexandre Vilalta i Faura.
(Barcelona, 1827 – 1910)
Pianista. Sobresortí com a mestre en col·legis i en l’ensenyament particular. Entre els seus deixebles figura Joan Baptista Pujol.
Deixà algunes composicions per a piano.
(Tarragona, 1871 – Madrid, 1932)
Pianista. Fou pensionat a París. Residí habitualment a Madrid i a Santander.
Actuà algun temps en companyia de Pau Casals, amb el qual es presentà a diversos països.
(Barcelona, 5 gener 1896 – 26 setembre 1963)
Pianista. Fou professor de piano del Conservatori Superior de Música barceloní.
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XIX – París ?, França, 1903)
Pianista. Assolí bona fama per les seves nombrosíssimes actuacions.
Residí habitualment a París.
(Maó, Menorca, 1832 – Barcelona, 1878)
Pianista i crític. Fou publicista notable.
És autor d’un Método analítico para el estudio del solfeo (1860).
(Barcelona, segle XIX)
Família de pianistes. Formada per Ernestina Corma i els seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma.
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
(Catalunya, 1923 – 2000)
Compositor i pianista. Fou membre del Cercle Manuel de Falla.
Com a pianista ha estrenat, conjuntament amb Anna Ricci, la majoria de les obres dels autors integrats a l’entitat esmentada.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 