Arxiu d'etiquetes: pianistes

Lladó i Barceló, Joaquim

(Maó, Menorca, 1832 – Barcelona, 1878)

Pianista i crític. Fou publicista notable.

És autor d’un Método analítico para el estudio del solfeo (1860).

Kussrov i Corma

(Barcelona, segle XIX)

Família de pianistes. Formada per Ernestina Corma i els seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma.

Güell i López (germans/nes)

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Giró, Jordi

(Catalunya, 1923 – 2000)

Compositor i pianista. Fou membre del Cercle Manuel de Falla.

Com a pianista ha estrenat, conjuntament amb Anna Ricci, la majoria de les obres dels autors integrats a l’entitat esmentada.

Gálvez i Bellido, Rafael

(Madrid, 1895 – Barcelona, 31 desembre 1951)

Pianista. Estudià a l’Escola Municipal de Música amb Lluís Millet.

Més tard, ocupà la càtedra del seu mestre a la mateixa escola.

Ferrer i Rodrigo, Enric

(Barcelona, 15 juliol 1842 – Catalunya, segle XIX)

Compositor. Fou pianista notable.

Entre les seves obres destaquen una Simfonia i una Salve per a veus soles.

Arnau i Palomar, Lluís

(Barcelona, 4 maig 1870 – 16 febrer 1899)

Compositor i pianista. Deixeble d’Anselm Barba, d’Albéniz, de Pujol i de Pedrell.

Escriví peces per a piano (Masurques (1885), Serenade, Idilio, Barcarola, Canto árabe) i per a cant i piano (Sospir d’amor, Perdutta, Golondrinas, Donna adorata).

Armengol i Tagell, Delfí

(Barcelona, 1859 – segle XX)

Pianista i pedagog. Fundà l’Associació Musical d’Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).

Aleu, Narcís

(Catalunya, segle XIX – París, França, segle XIX)

Cantant i pianista. Visqué durant trenta-dos anys a París, dedicat a l’ensenyament del cant i del piano.

És autor d’algunes composicions.

Abella i Freixes, Pere

(Riudecanyes, Baix Camp, 16 novembre 1824 – Barcelona, 12 abril 1877)

Pianista, compositor i mestre de cant. Professor de la Societat Filharmònica de Barcelona fins al 1844.

Després es traslladà a Nova York. Es casà amb la cantant d’òpera italiana Elena d’Angri.

Formà alguns cantants de fama, com la soprano anglesa Zaré Thalberg i la cantant italiana Carmelina Poch.