Ebre, delta de l’

(Baix Ebre / Montsià)

Entrant de la costa del sud de Catalunya, entre les dues comarques, que origina el riu Ebre a la seva desembocadura per les aportacions al·luvials damunt una extensa plataforma submarina.

Té una extensió d’uns 320 km2 (220 km2 de terra consolidada i 100 més entre aiguamolls, basses i illes) i una penetració, Mediterrània endins, d’uns 25 km2.

Antiga ria -en època romana, Tortosa era un port marítim-, a partir del s IV comença la construcció del delta. Actualment, presenta una forma lobulada, rematada a la banda més sortint pel cap de Tortosa, a l’illa de Buda, amb dues banyes: la del Fangar i la dels Alfacs, dirigides respectivament cap al nord-oest i sud-oest, que tanquen dos golfs de poca fondària. El 1983 va ser declarat Parc Natural.

La població del delta es distribueix en quatre municipis: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. La major part de les terres deltàiques són conreades i es dediquen, sobretot, al conreu de l’arròs, bé que també hi ha farratges, hortalisses i arbres fruiters.