Pallars Jussà, comtat de

(Catalunya, segle X – abans 1192)

Territori medieval (o Baix Pallars), que comprenia la vall del Flamicell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.

Com a conseqüència de l’emigració devers el sud era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall.

Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan segle XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona.

Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà.