(Benifallet, Baix Ebre)
Antic lloc, al sud del terme, a l’esquerra de l’Ebre, al límit amb el municipi de Tivenys.
El puig de Som (251 m) s’alça a la riba mateix del riu i l’antic camí de Tortosa a Benifallet ha de guanyar altura en aquest indret pel coll de Som.
(Tortosa, Baix Ebre)
Antic convent franciscà observant, dit també de Jesús.
A la dreta de l’Ebre, al voltant del qual sorgí el raval de Sant Bernabe o raval de Jesús (dit, també, de Sant Benet), fundat el 1429, que el 1524 passà als franciscans recol·lectes, que hi restaren fins a l’exclaustració del 1835.
(Benifallet, Baix Ebre)
Despoblat, proper a l’antic monestir de Cardó.
És esmentat al començament del segle XIII com a pertanyent a la casa de Montcada.
Al final de l’edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó.
(Benifallet, Baix Ebre)
Poblat ibèric. És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre.
L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una alçada de 5 m. L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell.
L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del segle VI aC i el principi del segle II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època.
(Tortosa, Baix Ebre)
Raval de la ciutat, al nord del nucli antic.
S’hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al segle XI. També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu; s’hi ha trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab.
La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger.
Enderrocada la muralla al començament del segle XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església.
(Tortosa, Baix Ebre)
Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Beseit.
Rega el territori la sèquia de la Cervera, però predomina l’agricultura de secà (oliveres); ha estat tradicional el conreu i l’aprofitament del margalló.
(Baix Ebre / Matarranya)
Curs d’aigua dels ports de Beseit, capçalera del riu d’Ulldemó, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes.
S’endinsa, dins un enclavament del terme de Tortosa, en el congost de les Gúbies, entre la mola de Catí, al nord, i la vall suspesa de Carlares, al sud.
Més enllà dels estrets del Regatxol, ja dins el terme de Beseit, pren el nom de riu d’Ulldemó.
(Tortosa, Baix Ebre, 1910 – 1914)
Setmanari popular.
De caire tradicionalista, lluitava contra les publicacions anticlericals.
Fou dirigit per Joan B. Ferreres i Enric Bayerri.
(Tortosa, Baix Ebre)
Santuari (la Mare de Déu dels Àngels), situat a 3 km al sud de la ciutat, vora la carretera de l’Aldea.
Al costat de l’església, esmentada ja el segle XIV (Santa Maria de la Petja), hi havia una torre de defensa d’origen islàmic.
(l’Aldea, Baix Ebre)
Nucli (o Barri de l’Estació), sorgit a l’entroncament de les carreteres de Barcelona a València amb la de Barcelona a Tortosa, al voltant de l’Hostal Nou i de l’estació de l’Aldea del ferrocarril de Barcelona a València.
Junt amb el barri de l’Hostal dels Alls forma el poble de l’Aldea.
