(Barcelona, 21 desembre 1850 – 27 desembre 1923)
Arquitecte, historiador i polític. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà d’Eduard. Un dels màxims representants del modernisme; exercí una gran influència en la difusió d’aquest estil, des de la seva càtedra de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i també amb les seves obres. Aquestes es caracteritzaren per una barreja de racionalisme constructiu i de decoració fabulosa, inspirada en l’arquitectura hispano-àrab i en la passió en el dibuix curvilini del Modern Style.
En el restaurant del parc de la Ciutadella de Barcelona (1888), avui Museu de Zoologia, ja ofereix solucions que s’anticipen al seu temps (estructures de ferro i rajoles visibles), que desenvolupà més endavant al Palau de la Música Catalana (1908), amb un innovador recobriment de mosaic, ceràmica i vitralls policroms. Les mateixes característiques es donen en els seus grans conjunts arquitectònics de l’hospital de Sant Pau de Barcelona (1902-10) i l’Institut Pere Mata de Reus (1897-1919). Unes altres obres seves a Barcelona són l’editorial Montaner i Simon (1881-85), la casa Montaner (1893) i la casa Thomas (1895-99).
Com a polític, tingué una activitat remarcable durant el primer temps del catalanisme. Militant del Centre Català, l’abandonà amb motiu de l’escissió del 1887, i passà a la Lliga de Catalunya, grup més conservador, de la qual fou president. Quan fou creada la Unió Catalanista (1892) en fou nomenat president, com també de la primera assemblea d’aquesta entitat, que establí les anomenades Bases de Manresa (1892).
Nomenat president de l’Ateneu Barcelonès per al curs 1897-98, participà en el moviment d’adhesió al programa de Polavieja, que volia la descentralització administrativa (1898). Havent fracassat, entrà al Centre Nacional Català (1899) i, quan desaparegué, a la Lliga Regionalista (1901).
Fou elegit diputat a corts per Barcelona l’any 1901 i el 1903. Amb Josep M. Cornet i Ildefons Sunyol se separà de la Lliga (1904) i fundà el setmanari “El Poble Català”, que esdevingué diari el 1906. Apartat de la vida política, fou encara reelegit president de l’Ateneu Barcelonès l’any 1911 i el 1913.
Fou el pare de Pere i de Fèlix Domènech i Roura.
Retroenllaç: Espluga de Francolí, l’ (Conca de Barberà) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Arnau i Mascort, Eusebi | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Alsina i Parellada, Ferran | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Alsina i Arús, Joan | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Ainaud i de Lasarte, Josep Maria | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Puig i Cadafalch, Josep | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pujol i Bausis, Jaume | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Palau de la Música Catalana | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Orfeó Català | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Mansana de la Discòrdia, la | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Hospital de Sant Pau | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Guàrdia i Vial, Francesc | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Gràcia, Passeig de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Garcia i Núñez, Julià | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Exposició Universal de Barcelona | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Domènech i Saló, Pere | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Domènech i Montaner, Eduard | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Domènech i Estapà, Josep | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Castell dels Tres Dragons, el | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Casa de la Ciutat de Barcelona | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Bru i Salelles, Lluís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Bases de Manresa | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Vicente y Cascante, Ignacio Alfonso | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Solà-Morales, can | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Santa Florentina, castell de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ruiz i Casamitjana, Adolf | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Domènech i Roura, Pere | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Domènech i Roura, Fèlix | Dades de Catalunya