(Barcelona, 15 setembre 1891 – )
Societat coral fundada per Lluís Millet i Amadeu Vives. Ha esdevingut una de les institucions més representatives de Catalunya. Pot considerar-se conseqüència i culminació dels cors de Josep Anselm Clavé a la darreria del segle XIX.
Objectiu seu ha estat difondre la cançó popular o tradicional i incorporar la música clàssica a la vida cultural catalana. El seu exemple ha influït en el moviment orfeònic i coral català fins al moment present.
Millet en fou el primer director. Sota el seu impuls, no solament acomplí fidelment l’esperit fundacional contingut en l’article primer dels estatuts (“L’Orfeó Català és una associació que té per objecte la mútua instrucció artística dels seus socis i el foment i enaltiment de l’art musical català”), sinó que estimulà tota la vida musical catalana, amb la inclusió en el seu repertori dels grans compositors de l’època, principalment alemanys i francesos, i dels clàssics de la polifonia vocal.
Al costat de les grans obres de la música universal, ha difós bàsicament la cançó popular catalana. Ha organitzat concursos musicals (les cèlebres Festes de la Música Catalana, a semblança dels Jocs Florals) i ha estimulat la creació d’obres noves. En el seu extens repertori hi ha obres dels compositors catalans més destacats.
Edità durant molts anys (1904-36) la “Revista Musical Catalana” i s’edificà una seu apropiada: el Palau de la Música Catalana (1908), màxim exponent del modernisme català i obra cabdal de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que ha esdevingut una de les més importants sales de concerts d’Europa. L’Orfeò Català ha portat el seu missatge musical a molts indrets de Catalunya i d’Espanya, i ha actuat a nombroses ciutats estrangeres.
A la mort de Millet (1941) fou nomenat director Francesc Pujol. Des del 1946 el dirigí el fill del fundador, Lluís Maria Millet i Millet, que el 1977 deixà voluntàriament la direcció artística i fou nomenat director honorari; li succeí el seu fill Lluís Millet i Loras, que dimití el 1981 i fou succeït per l’anglès Samuel Johnson, que restà en el càrrec fins al 1988, excepte en el període 1983-84, en què fou substituït per Salvador Mas. Jordi Casas en fou el director des del 1988.
L’any 2009 la institució entra en una greu crisi en fer-se públic un presumpte frau continuat i de grans proporcions comès pel president de l’entitat, Fèlix Millet i Tusell i part dels seus col·laboradors.
Enllaç web: Orfeó Català
Retroenllaç: Agrupació Excursionista de Catalunya | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Matheu i Fornells, Francesc | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Revista Musical Catalana | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Palau de la Música Catalana | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Obra del Cançoner Popular de Catalunya | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Nadal i Canudas, Lluís Bertran | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Millet i Pagès, Lluís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Millet i Millet, Lluís Maria | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Millet i Maristany, Fèlix | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Mascaró, Pere | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Maragall i Noble, Joan Antoni | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Llongueras i Galí, Josep Jordi | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Institució Patxot | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Garcia i Robles, Josep | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Fornells i Vilar, Andreua | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Capmany i Farrés, Aureli | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Vendrell i Ibars, Emili | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Costa i Horts, Narcís | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Comella i Fàbrega, Josep Maria | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Casas i Bayer, Jordi | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Cabot i Rovira, Joaquim | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Vives i Roig, Amadeu | Dades de Catalunya