Arxiu d'etiquetes: Vila d’Eivissa (morts a)

Valençona

Deixa un comentari

(València, segle XIII – Eivissa ?, segle XIV)

Dama. Era muller del cronista Ramon Muntaner. Els seus pares posseïen l’alqueria de Xilvella, prop de València. Conegué al qui havia d’ésser el seu marit el 1298 o 1299, durant un viatge de Muntaner per veure els seus familiars, establerts aleshores a València.

Emparaulat el compromís de matrimoni, Valençona esperà Ramon durant dotze o tretze anys, durant els quals ell serví a Sicília, a la Companyia d’Orient i a l’illa de Gerba, en un seguit d’aventures extraordinàries que no li permetien de tornar. Finalment es casaren a València (1311).

Valençona visqué amb el seu marit a Gerba fins al 1313, any en que fou treta de l’illa per temor d’un atac angeví. Aleshores ja havia tingut dos fills i esperava una filla que havia de néixer a València. El seu marit no se’ls reuní fins al 1316, quan posà punt final a la seva existència aventurera.

El 1322 acompanyà Muntaner a Mallorca i a Eivissa. En aquesta segona illa restaria vídua el 1336. Vivia encara el 1350.

Tur i Costa, Rafael

Deixa un comentari

(Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1927 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 30 desembre 2020)

Pintor. De formació autodidàctica, ha efectuat nombroses exposicions a Eivissa, a diverses ciutats d’Alemanya, a Barcelona (en destaca la del 1977 a la galeria René Metras) i a altres galeries d’Europa i Amèrica.

L’evolució del seu art l’ha portat d’una abstracció lírica, derivada de l’informalisme, a una abstracció en la qual es crea una contraposició molt equilibrada entre els valors compositius i els lírics. L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada i que constitueix un factor de transformació d’aquest ordre. Sobre una base d’una ferma estructura, continua essent la sensibilitat i la delicada vibració del color el que dóna el seu significat a l’obra d’aquest artista.

L’any 2001 rebé el premi Ramon Llull a les Arts atorgat pel govern de les Illes Balears.

Roman i Ferrer, Carles

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 5 agost 1887 – 22 octubre 1939)

Arqueòleg. Fill de Joan Roman i Calbet. Intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals (1917-29); en publicà cada any una memòria amb els resultats. Escriví també Antigüedades ebusitanas (1913).

Riquer i Arabí, Antoni

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 17 gener 1773 – 3 juliol 1846)

Corsari. Es distingí manant una petita nau de 72 tones i nou canons, la Vives, amb la qual capturà, en heroic i desigual combat, el vaixell anglès Felicity (1806). El seu pare morí en l’acció.