Arxiu d'etiquetes: Vila d’Eivissa (morts a)

Valençona

Deixa un comentari

(València, segle XIII – Eivissa ?, segle XIV)

Dama. Era muller del cronista Ramon Muntaner. Els seus pares posseïen l’alqueria de Xilvella, prop de València. Conegué al qui havia d’ésser el seu marit el 1298 o 1299, durant un viatge de Muntaner per veure els seus familiars, establerts aleshores a València.

Emparaulat el compromís de matrimoni, Valençona esperà Ramon durant dotze o tretze anys, durant els quals ell serví a Sicília, a la Companyia d’Orient i a l’illa de Gerba, en un seguit d’aventures extraordinàries que no li permetien de tornar. Finalment es casaren a València (1311).

Valençona visqué amb el seu marit a Gerba fins al 1313, any en que fou treta de l’illa per temor d’un atac angeví. Aleshores ja havia tingut dos fills i esperava una filla que havia de néixer a València. El seu marit no se’ls reuní fins al 1316, quan posà punt final a la seva existència aventurera.

El 1322 acompanyà Muntaner a Mallorca i a Eivissa. En aquesta segona illa restaria vídua el 1336. Vivia encara el 1350.

Tur i Costa, Rafael

Deixa un comentari

(Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1927 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 30 desembre 2020)

Pintor. De formació autodidàctica, ha efectuat nombroses exposicions a Eivissa, a diverses ciutats d’Alemanya, a Barcelona (en destaca la del 1977 a la galeria René Metras) i a altres galeries d’Europa i Amèrica.

L’evolució del seu art l’ha portat d’una abstracció lírica, derivada de l’informalisme, a una abstracció en la qual es crea una contraposició molt equilibrada entre els valors compositius i els lírics. L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada i que constitueix un factor de transformació d’aquest ordre. Sobre una base d’una ferma estructura, continua essent la sensibilitat i la delicada vibració del color el que dóna el seu significat a l’obra d’aquest artista.

L’any 2001 rebé el premi Ramon Llull a les Arts atorgat pel govern de les Illes Balears.

Roman i Ferrer, Carles

2 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 5 agost 1887 – 22 octubre 1939)

Arqueòleg. Fill de Joan Roman i Calbet. Intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals (1917-29); en publicà cada any una memòria amb els resultats. Escriví també Antigüedades ebusitanas (1913).

Riquer i Arabí, Antoni

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 17 gener 1773 – 3 juliol 1846)

Corsari. Es distingí manant una petita nau de 72 tones i nou canons, la Vives, amb la qual capturà, en heroic i desigual combat, el vaixell anglès Felicity (1806). El seu pare morí en l’acció.

Ferrer i Guasch, Vicent

Deixa un comentari

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 18 maig 1917 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 novembre 2008)

Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Acadèmia de Ricard Tàrrega.

Treballà a Eivissa a l’estudi de Narcís Puget, el qual influiria sobre el seu art. Aquest es mostra també lligat al de l’italià Chirico.

Fou catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa.

Ha exposat a Eivissa, Barcelona, València, Mallorca, Madrid, Bilbao, Suïssa i als EUA.

Fajarnés i Cardona, Enric

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 22 juliol 2003)

Llicenciat en dret i escriptor. S’inicià, ensems que com a prosista, amb poemes publicats a diverses revistes i amb els versos densos de Primer cancionero (1945) i els evocadors de Los islotes (1955) i El puerto antiguo (1957).

En prosa ha escrit articles i contes i, sobretot, Viaje a Ibiza (1958), un estudi penetrant, de forma treballada, de la terra, el passat i la realitat insulars.

Ha conreat esporàdicament, en prosa i en vers, la llengua catalana.

Curtoys i Valls, Felip

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 maig 1839 – 29 setembre 1916)

Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Illes Balears.

Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català.

Col·laborà als periòdics eivissencs de l’època i dirigí “El Tiempo”, “Ibiza” i el “Diario de Ibiza”.

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.