(Alacant, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou investigador i comentarista de la Bíblia.
És autor de diversos escrits sobre la seva especialitat, editats a Oriola el 1623.
Tremiño, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVII
Torres, Josep de
(Illes Balears, segle XVII)
Pintor. Autor d’una notable Aparició de Jesús a sant Ignasi (església de Mont-sion, de Palma de Mallorca), datada el 1687, obra que denota la influència de Jeroni Jacint Espinosa.
Torrent, ball de
(País Valencià)
Pantomima burlesca pròpia del folklore del País Valencià (Torrent de l’Horta), constituïda per una sèrie d’episodis còmics d’una visita dels senyors del poble a les festes locals. Apareix documentat des de la fi del segle XVII.
Aquests episodis han variat amb el temps. En l’esquema més repetit, l’escena figura un entaulat, amb un teló al fons que representa la casa de la vila. Una cavalcada de figurants convida el públic a la festa, amb una tonada que interpreten dolçaina, tabalet, clarinet, guitarres i bandúrries.
La senyora (rep el nom de la virreina) obre la dansa amb el rector i és acompanyada pel seguici. Quan acaben, se serveix un pastís d’on, en partir-lo, surt un nen vestit de diable, cosa que provoca el pànic. Es presenta després una colla de gitanos (o contrabandistes), que ballen.
El barber simula degollar un dels presents, en afaitar-lo. Es desmaien molts dels assistents, però es descobreix que era una farsa i es reprèn la festa amb diverses danses (algunes de guerreres). Finalment, els gitanos lluiten amb tots, en un monumental desori que ha donat origen a la frase “acabar com el ball de Torrent”.
Torrella, Joan
(Canet de Rosselló, Rosselló, segle XVII)
Clergue i llatinista. Fou professor de llatí al col·legi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València.
El 1636 publicà, a instàncies de Llorenç Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio, en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere. Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII.
Torre, Jeroni de la
(País Valencià, segle XVII)
Músic. Fou organista de la catedral de Barcelona i del 1645 al 1665 féu de segon organista de la catedral de València i impulsà l’escola musical valenciana. D’ençà del 1667 fou organista del Pilar de Saragossa, església de la qual fou nomenat al cap de dos anys mestre de capella.
És autor de misses, d’una lletania a cinc veus, d’una lamentació a vint veus i baix continu, d’una nadala i de cançons profanes.
Togores, Arnau
(Illes Balears, segle XVII)
Escriptor. És autor d’una obra en vers, que s’ha perdut, dedicada a la Concepció.
Terrassa, Miquel
(Binissalem, Mallorca, segle XVII)
Lul·lista. Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la universitat de Palma de Mallorca.
Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668.
Terol -picapedrers-
(Alacant, segle XVII – segle XVIII)
Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol (Alacant, segle XVII) Picapedrer. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí). Mestre de l’ajuntament d’Alacant. Fou el pare de:
- Felip Terol (Alacant, segle XVII – segle XVIII) Picapedrer. Obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant (1721); el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol en les esglésies d’Alacant i d’Agost.
- Josep (I) Terol (Alacant, segle XVII – segle XVIII) Picapedrer, dit el major. Remodelà (1710-12) la nau de l’església de Montfort (Vinalopó Mitjà). Fou el pare de Josep (II) Terol, dit el menor.
Teixidor i de Bellvís, Vicent
(Xàtiva, Costera, segle XVII)
Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida.
Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prengué part en diversos certàmens literaris valencians.
Tàpies, Baltasar
(País Valencià, segle XVII)
Jurista. És autor d’un tractat relatiu a donacions, escrit en llatí i publicat a València el 1658.
Dades dels Països Catalans 