Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Vic i Ferrer, Lluís (II) de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – 1585)

Noble. Fill i successor de Jeroni de Vic i de Vallterra. Fou baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, camarlenc del rei Carles I. Lluità contra els agermanats.

Es casà amb Maria Manrique de Lara i Fajardo, filla del comte de Paredes de Nava, i foren pares d’Àlvar (I), de Joan i de:

  • Francesc de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Comanador de l’orde de Sant Joan.
  • Jordi de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Comanador d’Ares a l’orde de Montesa.
  • Lluís de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI)  Comanador general de Mallorca (1583-94). Fou comanador major de Montalbà (Aragó) a l’orde de Sant Jaume.
  • Pere (I) de Vic i Manrique de Lara  (País Valencià, segle XVI)  Baró de Llaurí i general de les galeres del rei a les Índies.

Verí i Dameto -germans-

1 Resposta

Antoni de Verí i Dameto  (Illes Balears, segle XVII)  Poeta. Conreà la poesia en català. En la seva producció figuren dotze sonets místics, entre d’altres obres.

Tomàs de Verí i Dameto  (Illes Balears, segle XVII)  Doctor en teologia. Fou canonge de la seu de Mallorca. Conreà la poesia catalana.

Verger, Miquel

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)

Arquitecte. És autor de la portada de la catedral de Mallorca (1592-1601), obra amb columnes i capitells manieristes que palesen potser la influència de Palladio.

Vergara -artistes-

3 Respostes

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família d’artistes. Tot i que la branca de Manuel Vergara és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l’estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l’Acadèmia ni cap centre oficial.

Fou iniciada pels germans:

Manuel Vergara  (València, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Fou el pare de Francesc Vergara i Bartual.

Francesc Vergara  (València, 1681 – 1753)  Escultor i arquitecte. Era deixeble de Lleonard Juli Capuç i dels estrangers Rodulfo i Aliprandi, que treballaren tant a València. Com a arquitecte féu la façana de l’església de Sant Martí. Com a escultor treballà per a la portalada de la seu. El 1713 hi començà una sèrie d’obres, formada per diversos medallons, el grup d’àngels i les imatges de Sant Tomàs i Sant Pere Pasqual. Fou el pare d’Ignasi, de Josep Vergara i Gimeno, i de:

Francesc Vergara i Gimeno  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Col·laborà amb el seu pare.

Veny, Pere Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – Sardenya, Itàlia, segle XVII)

Jurista. Fou fiscal oïdor de l’Audiència sarda.

És autor d’un cert nombre d’escrits jurídics, alguns d’ells publicats.

Vaquer, Onofre

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Escultor. És autor de l’altar de l’església de Banyalbufar (1664).

Valls, Ignasi

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Gramàtic. Li és atribuïda una ben antiga gramàtica catalana, estampada a Mallorca el 1677.

Vallguarnera i Lanza di Trabia -germans-

1 Resposta

Octavi de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII)  Fill de Francesc de Vallguarnera i del Carretto. Fou l’iniciador de la branca siciliana dels marquesos de Santa Lucia. Fou el pare de Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma (Sicília, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)  Polític. Senador del regne de Sicília i primer marquès de Santa Lucia (1700).

Vidal de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1676)  Duc de l’Arenella (1645) i príncep de Valguarnera. El 1161 comprà el principat de Niscemi de Branciforte. Entre els seus fills cal esmentar.

  • Jeroni de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1692)  Heretà la senyoria d’Albons i la torre de Caldes de Montbui el 1690, la qual passà, en morir sense fills, al seu germà Josep.
  • Josep de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1720)  El 1692 heretà del seu germà Jeroni la torre de Caldes de Montbui. Fou el tercer duc de l’Arenella, i pare de:

Simó de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1743)  S’intitulà, sense ésser-ho, comte d’Albons. Fou pare de Josep de Vallguarnera i de Martí.

Vidal de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVIII – 1768)  Quart duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i senyor d’Albons i de la torre de Caldes de Montbui. El seu nét cinquè fou:

Conrad de Vallguarnera i de Mantegna (Sicília, Itàlia, segle XX – 1966)  Fou el desè duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i de Castelnuovo i cavaller de l’orde de Sant Joan. Només deixà dues filles.

Valentes Dones, ses

1 Resposta

(Sóller, Mallorca Tramuntana, segle XVII)

Llegenda -no documentada fins al segle XVII i enriquida durant el XIX- segons la qual el 1561, durant l’atac dels turcs a la ciutat, dues dones de can Joan Tamany mataren, amb la barra de la porta, tres pirates que volien saquejar llur casa.

Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs (11 maig 1561).

Valda i Leriza, Ferran Llorenç de

2 Respostes

(València, segle XVI – segle XVII)

Poeta. Fill de Pere de Valda, a la mort del qual heretà el càrrec de correu major de València, però, degut a la seva minoria d’edat, fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza. Pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa.

Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya. Foren també fills seus Victorià i Joan Baptista de Valda.