Arxiu d'etiquetes: segle XII

Urtx, Galceran d’ -varis bio-

1 Resposta
  1. Galceran (I) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1173 ?)  Senyor d’Urtx, de Naüja i d’una part de Jóc. És un dels primers personatges documentats d’aquest llinatge feudal. El 1134 rebé del vescomte Pere I de Castellbó la cessió d’una tercera part del vescomtat de Cerdanya i béns al de Conflent (entre els quals una part de Jóc) per raó dels drets que hi tenia. Sembla que fou el pare de Galceran (4) i de Ramon (I) d’Urtx.
  2. Galceran (II) d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII – 1247)  Senyor d’Urtx. Fill de Ramon (I) d’Urtx. Posseí, a més, part de Jóc, Vià, Bulaternera, Estoer, Illa, Bar, Dòrria, Tuïr, Aristot, Campelles i la vall de Toses. Es casà amb la pubilla Blanca de Mataplana, baronessa de Mataplana. Foren fills seus Galceran (III) (3), Ramon (II) i, probablement, Pere d’Urtx.
  3. Galceran (III) d’Urtx  (Catalunya, segle XIII – després 1279)  Noble. Fill de Galceran (II) d’Urtx (2) i de Blanca de Mataplana. Germà de Pere i Ramon (II) d’Urtx.
  4. Galceran d’Urtx  (Catalunya Nord, segle XII)  Fill de Galceran (I) d’Urtx (1) i germà de Ramon (I). Ambdós germans foren esmentats en un sirventès de Bertran de Born, de qui eren amics.
  5. Galceran d’Urtx  (Cerdanya, segle XIII)  Noble. Era senyor d’Illa (Rosselló). Jurà la primogenitura de l’infant Pere a Catalunya, a les Corts de 1251. Dos anys després formava al consell davant el qual, a Barcelona, l’infant Alfons jurà conformar-se amb les particions d’heretatge anunciades fins aleshores per Jaume I.

Serrabona, mestre de

1 Resposta

(Rosselló, segle XII)

Escultor romànic anònim. Autor d’un magnífic cor, de marbre rosa, en forma de tribuna alta, que es conserva amb un muntatge que no correspon al pla original, a l’antic priorat de Serrabona.

Els temes de frisos i capitells són característics de l’escola rossellonesa; la seva interpretació acredita aquest artista com un dels grans escultors europeus del segle XII.

Rusäfí, Abü ‘Abd Alläh Muhammad ibn Gälib al-

Deixa un comentari

(Russafa?, València, segle XII – Màlaga, Andalusia, 1177)

Poeta andalusí. Panegirista del califa almohade ‘Abd al-Mu’min, visqué allunyat de la terra natal, a la qual dedicà nostàlgics poemes.

És autor de composicions bàquiques i amoroses, recollides en un divan, i d’una maqäma en elogi del càlam (Maqäma fi wasf al-qalam).

Ramon de Bianya

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XII – segle XIII)

Escultor. Autor de l’estàtua tombal del bisbe d’Elna Ramon i de la de F. de Soler, datada el 1203 (ambdues obres signades), al claustre d’Elna. Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre.

Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la col·legiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet de Rosselló.

Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami.

Ramon II de Cerdanya

1 Resposta

(Catalunya Nord, segle XI – 1130/34)

Vescomte de Cerdanya i de Conflent (1078-1130/34). Fill i successor del vescomte Bernat de Conflent i de Guisla.

Fou pare de la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya.

Ramon -abat Canigó, s. XII-

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XII)

Abat de Sant Martí del Canigó (1159-68). Fou elegit pels setze monjos, sense comptar amb l’equiescència del monestir de la Grassa, i malgrat la protesta d’aquest l’elecció fou confirmada el 1160.

Tot i això, l’abat de la Grassa no acceptà la decisió i, encara que fou confirmada en una assemblea convocada a Barcelona per Ramon Berenguer IV el 1162, un grup d’homes de la Grassa assaltà el monestir del Canigó i es lliurà al pillatge i arribà a matar un monjo.

Una butlla del papa del 1163 confirmà els béns i privilegis del monestir contra les pretensions de la Grassa.