Arxiu d'etiquetes: esportistes

Togores i Muntades, Josep de

(Barcelona, 26 juliol 1868 – Saint Tropés, Provença, 7 setembre 1926)

Esportista i realitzador cinematogràfic. Destacat esportista, va ser cofundador d'”El Mundo Deportivo” i president de diverses entitats esportives.

Realitzà nombrosos films, i des de La festa del blat (1914), adaptació de Guimerà, fins a Un sol cor (o Els morts viuen) i El golfo, passant per Dansa fatal (1914) i Secrets del mar (1916), tractà de captar-se un públic de qualitat, amb un estil teatralitzant -fins i tot quan s’apropà al realisme- i una presentació acurada i fastuosa, amb grans actors i actrius (Maria Guerrero, Pastora Imperio, etc).

Important col·leccionista d’art, va consagrar els darrers anys de la seva vida a la promoció de l’obra del seu fill, Josep de Togores i Llach.

Tarrés i Sánchez, Jordi

(Rellinars, Vallès Occidental, 10 setembre 1966 – )

Motociclista. Especialista en la modalitat de trial, n’esdevingué el millor de tots els temps.

Rècord en nombre de victòries, assolí un total de set campionats del món (1987, 1989, 1990, 1991, 1992, 1994 i 1995) i dos subcampionats (1993 i 1996).

Es retirà del món de la competició el 1997.

Supermolina

(Alp, Baixa Cerdanya)

Estació hivernal. Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta (1.640 m alt), a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp (2.536 m alt).

La construcció de noves instal·lacions, hotels i teleesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurada la telecabina al puig d’Alp (2.404 m).

Superespot

(Espot, Pallars Sobirà)

Centre d’esports d’hivern (1.480 m alt), situat al sud i a uns 2 km del poble.

Diversos sistemes de remuntatge mecànic serveixen l’accés a les pistes obertes.

Sport

(Barcelona, 24 novembre 1979 – )

Diari esportiu. Editat per Ediciones Deportivas SA, empresa filial del Grup Zeta.

Entre el 1991 i el 1997 va distribuir a Catalunya el suplement setmanal “Sport Català”, que posteriorment passà a ser mensual després d’una renovació.

Imprès a Castellbisbal, Alacant, Ciudad Real, Madrid, Saragossa, Vigo i Tenerife. El 1999 canvià el seu format inicial per un de més gran.

Setmana Catalana de Ciclisme

(Catalunya, 1963 – 2005)

Cursa ciclista per etapes. Hi participaren ciclistes de categoria mundial, com fou el cas del belga Eddy Merckx, que aconseguí la victòria els anys 1975 i 1976.

Dins del palmarès per estats domina Espanya amb 16 victòries, Bèlgica amb 4, Itàlia amb 3, Irlanda i Suïssa amb 2 i França, Noruega, Holanda, Suècia, Àustria i Alemanya amb una.

Deixà de celebrar-se el 2005.

Serrahima i Bofill, Joan

(Barcelona, 29 juny 1905 – 11 octubre 1959)

Advocat i atleta. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici, Alfons i Rafael.

Fundador, juntament amb el seus germans del Club de Futbol Junior. Fou campió d’Espanya dels 100 m llisos (1928 i 1929) i participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam.

En honor seu, el seu nom ha estat donat a un estadi de Barcelona.

Segarra i Iracheta, Joan

(Barcelona, 15 novembre 1927 – Taradell, Osona, 3 setembre 2008)

Juanito Futbolista.

Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca abans d’ingressar al F.C. Barcelona, on dugué a terme una llarga, regular i eficaç permanència fins a la seva retirada.

Jugà normalment de defensa o volant esquerre. Fou molts anys capità de l’equip.

Internacional des del 1951, jugà amb la selecció espanyola 28 partits, fins al 1962.

Sancho i Agustina, Agustí

(Bell-lloc del Pla, Plana Alta, 18 juliol 1896 – Barcelona, 25 agost 1960)

Futbolista.

Jugà al Gladiator, al TBH, a la UE Sants (1915-17) i al FC Barcelona (des del 1917). Passà la temporada de 1923-24 al Sants, però retornà al Barça.

Mig centre, sobresortí pel seu joc de cap i la seva impetuositat.

Fou el primer valencià a esdevenir internacional (1920), als jocs olímpics d’Anvers, i ho fou tres vegades.

Sánchez i Vicario, Arantxa

(Barcelona, 18 desembre 1971 – )

Tennista.

Guanyadora del torneig de Roland Garros en tres ocasions (1989, 1994 i 1998) i de l’Open dels EUA (1994), ha esdevingut una de les millors tennistes del món. El 1995 va ocupar breument la primera posició de la WTA.

Fent parella amb Conxita Martínez ha aconseguit cinc Copes Federació (1991, 1993, 1994, 1996, 1998). Ha guanyat quatre medalles en proves individuals i en dobles.

Premi Príncep d’Astúries d’Esports (1998).