Arxiu d'etiquetes: esportistes

Epi

Nom amb que fou conegut el jugador de basquet Juan Antonio San Epifanio.

culer

culer

Forma popular que és dona al soci o simpatitzant del Futbol Club Barcelona.

L’origen del nom es deu al fet que en els inicis del Barça, el primer camp de futbol en el qual jugava, situat en el carrer Indústria de Barcelona, no tenia graderies. Els aficionats, doncs, s’asseien a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, tan sols veia una filera de culs.

Encara que el club va canviar d’estadi dues vegades fins a l’actual, el sobrenom ha perdurat i ha esdevingut un mot d’ús corrent pels aficionats del Barça.

COC

Sigla del Comitè Olímpic Català.

CAR

Sigla del Centre d’Alt Rendiment.

Barceloneta, Club de Natació

Veure> Club Natació Atlètic-Barceloneta.

Barcelona, Club de Tennis

Veure> Club de Tennis Barcelona.

Barcelona, Club de Natació

Veure> Club de Natació Barcelona.

Alonso i Herrera, Àngel

(Benicarló, Baix Maestrat, 17 desembre 1954 – )

“Pitxi Alonso”  Futbolista. Davanter emblemàtic de la història recent del F.C. Barcelona.

Debutà com a professional al CD Castelló l’any 1975. Jugà al Reial Saragossa (1977-82), al F.C. Barcelona (1982-86) i al R.C.E. Espanyol (1986-89), equip amb què es retirà als 34 anys. Debutà com a jugador internacional el 1980.

El 1995 fou designat seleccionador nacional de la Selecció Catalana de Futbol, el qual tornà a competir després del parèntesi de la dictadura. Fou també entrenador de la U.E. Figueres i segon entrenador del C.E. Mallorca.

És diplomat en magisteri i llicenciat per l’INEF.

Zanini i Sans, Antoni

(Barcelona, 9 febrer 1948 – )

Pilot automobilístic, especialista en rallies. Fou sots-campió d’Europa el 1976 i el 1979 com a pilot oficial de SEAT.

El 1980, com a pilot independent amb Porsche, assolí el campionat europeu.

El 1977, amb Petisco de copilot, amb un SEAT 124, havia assolit el tercer lloc en el rally de Montecarlo.

Vida Deportiva

(Barcelona, 1945 – 1965)

Setmanari esportiu en castellà. Dirigit per Vicente Lorén.

L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de “Destino”. El nou director era Carles Pardo.

Hi col·laboraren importants escriptors i redactors esportius de l’època, i Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica.