Arxiu d'etiquetes: Castelló de la Plana

Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló

(Castelló de la Plana, 1974 – )

(QPAC)  Revista. Fundada per Francesc Gusi i Jener, que en fou el primer director, i editada pel Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló.

Inicialment en castellà, s’anomenà “Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses”. Des del volum 3 (1976) s’hi utilitza també la llengua catalana. El darrer volum (16) data del 1995, any en què canvià el nom per l’actual.

S’hi publiquen principalment treballs referits als Països Catalans, especialment sobre la zona nord del País Valencià.

Pinar, platja del -Castelló-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Platja i zona turística, al nord del Grau de Castelló.

Museu Etnològic de Castelló

(Castelló de la Plana, 1982 – )

Museu. Situat en un edifici de nova planta. Reuneix importants col·leccions d’objectes etnològics, procedents bàsicament de les comarques del nord del País Valencià.

Tenen especial interès els conjunts d’indumentària, de morters, de ceràmica i de collars de forja. Les col·leccions de bacines i de ferro forjat són excepcionals.

Enllaç web: Museu Etnològic de Castelló

Museu de Belles Arts de Castelló

(Castelló de la Plana, 1980 – )

(MBACAS)  Museu. Situat en un edifici del segle XVIII adquirit per la diputació amb aquesta finalitat, en el qual hom ha reunit les col·leccions procedents dels antics Museu Provincial de Belles Arts i Museu de la Diputació de Castelló.

El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats. El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits. Durant la guerra civil hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual instal·lació.

La secció d’arqueologia té la interessant col·lecció de més de 800 monedes almohades. De les col·leccions de ceràmica destaca la de l’Alcora. Completa el museu un important conjunt de pintura.

Des del principi del 2001 té la seu en un nou edifici, que aprofita alguns elements de l’antic col·legi d’orfes (claustre i església), obra dels arquitectes Luis M. Mansilla i Emilio Tuñón, i que ha estat guardonat amb el premi FAD d’arquitectura del mateix any.

La nova edificació acull també l’antic fons dels museus d’etnologia i arqueologia de Castelló, i disposa de biblioteca, serveis de restauració i arqueologia, i sala d’exposicions temporals.

Enllaç web: Museu de Belles Arts de Castelló

Montcolobrer *

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Nom antic del Columbret Gran, que designava també el conjunt de l’arxipèlag dels Columbrets.

Menescal, estany del

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Antic estany litoral de la costa, al sud de la ciutat.

Mediterráneo -diari Castelló-

(Castelló de la Plana, 16 juny 1938 – )

Diari. Depengué de la Cadena de Prensa y Radio del Movimiento, posteriorment dels Medios de Comunicación del Estado i el 1983 fou adquirit per l’editorial Pecsa.

El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 7.800 exemplars i era dirigit per Tomás Álvarez.

El 1992 el Grupo Zeta és fa càrrec del diari, i el 2019 fou adquirit per Prensa Ibérica.

Marrades

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Partida, a l’oest de la ciutat.

Magdalena, santuari de la -Castelló-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Santuari del terme, situat uns 5 km al nord-est de la ciutat, en un turó de l’extrem meridional de les serretes de la Magdalena, a l’inici de les muntanyes del desert de les Palmes.

Al collet de la Magdalena hi ha restes d’un probable poblat ibèric i ruïnes d’un castell anterior a la conquesta de Jaume I, considerat tradicionalment el nucli originari de Castelló de la Plana, que fou abandonat a mitjan segle XIII, fet commemorat a la festa de la Magdalena.

Magdalena, festa de la -Castelló-

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Festa principal de la ciutat. Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena.

Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos.

El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates, acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants.

Modernament, la festa comença amb el pregó, desfilada històrico-folklòrica, i es complementa amb castells de focs, certàmens literaris i concursos i espectacles diversos.