Arxiu d'etiquetes: 1974

Truc -publicació, 1974/80-

(Perpinyà, 1974 – 1980)

Publicació periòdica. De caire satíric, portava inicialment per subtítol Tres si jugues, al·lusió al joc de cartes. Inicialment setmanari, passà a ésser quinzenal. Bàsicament d’expressió francesa, admeté articles en català.

S’ocupà de manera especial dels problemes polítics, econòmics, socials i culturals de Catalunya del Nord. Els seus principals animadors foren Alain Paul i Lluís Monich i hi han col·laborat la major part d’intel·lectuals nord-catalans crítics davant la situació establerta, de dreta o d’esquerra, a Catalunya del Nord.

Torres i Ramis, Vicenç Xavier

(Palma de Mallorca, 14 juny 1974 – )

Nedador paralímpic. Ha aconseguit un distingit palmarès en competicions paralímpiques nacionals i internacionals des de l’any 1989, en què guanyà el campionat d’Espanya en classe S-5. Des d’aleshores els seus triomfs més importants han estat als Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), Atlanta (1996) i Sydney (2000).

Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Olímpia (1991) i el 1992 fou elegit millor esportista de Mallorca.

Sanmartín i Bargues, Ricard

(València, 11 desembre 1888 – 3 juny 1974)

Editor i poeta. Dirigí, des del 1948, l’editorial Lletres Valencianes.

És autor dels llibres poètics Entre dos clarors, Versos casolans (1959), Ressonàncies de l’Alguer (1960) i La mel i la tardor (1962).

Sanchis i Yago, Rafael

(Castelló de la Plana, 8 setembre 1891 – 21 gener 1974)

Pintor. Destacà pels seus quadres de jardins. Treballà molt a Amèrica.

Fou professor i també director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Rous, Josep

(Prada, Conflent, 28 maig 1881 – Acs, Occitània, 30 juliol 1974)

Periodista i polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932).

Fundador a Tolosa de la revista “Idées Libres”, fou redactor del “Midi Socialiste” de Tolosa (1910), director i redactor en cap del “Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions” (1913).

Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló

(Castelló de la Plana, 1974 – )

(QPAC)  Revista. Fundada per Francesc Gusi i Jener, que en fou el primer director, i editada pel Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló.

Inicialment en castellà, s’anomenà “Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses”. Des del volum 3 (1976) s’hi utilitza també la llengua catalana. El darrer volum (16) data del 1995, any en què canvià el nom per l’actual.

S’hi publiquen principalment treballs referits als Països Catalans, especialment sobre la zona nord del País Valencià.

Melià i Bernabeu, Josep Maria

(el Cabanyal, València, 1885 – València, 22 maig 1974)

Escriptor. Estudià nàutica. Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local.

Col·laborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas.

Publicà també Blasco Ibáñez, novelista (1963), obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular.

Marquerie i Mompín, Alfred

(Maó, Menorca, 17 gener 1907 – Minglanilla, Castella, 31 juliol 1974)

Escriptor. Ingressà al diari “Informaciones” de Madrid (1932), del qual fou sots-director. S’integrà totalment en la cultura castellana, i va col·laborar a “No-Do”, a la Televisió Espanyola i a “ABC”. Fundà el diari “España” de Tànger.

Autor de poemes lírics: Rosas líricas (1923), Reloj (1934). Escriptor hàbil, va publicar les novel·les Cuatro pisos y la portería (1940), Don Laureano y sus seis aventuras i Cuando cae el telón (1950), els assaigs Sobre la vida y obra de Don Carlos Arniches (1942), Jardiel Poncela y su teatro (1945), Alfonso Paso y su teatro (1960), i diverses obres teatrals.

Va morir en un accident de trànsit.

Marí i Ribas, Antoni

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 3 febrer 1906 – 22 maig 1974)

Pintor i dibuixant. La seva obra inicial es mou dins l’impressionisme, però després derivà cap a un expressionisme de gran llibertat d’execució. Els seus dibuixos tracten sempre la temàtica humana: generalment són escenes eivissenques del port, del mercat, dels cafès, etc.

Exposà individualment a les Balears, a Barcelona i a algunes ciutats de l’estranger.

Igual i Ruiz, Enric

(València, 1897 – 1974)

Pintor. Sobresortí com a paisatgista.

Un dels seus triomfs més destacats fou la gran exposició que celebrà al Cercle de Belles Arts de Madrid, el 1924, amb paisatges de Suïssa i del Guadarrama.