Arxiu d'etiquetes: bisbat Perpinyà

Saunhac-Belcastel, Joan Francesc de

Deixa un comentari

(Ampiac, Llenguadoc, 13 gener 1765 – Perpinyà, 9 desembre 1853)

Primer bisbe de Perpinyà després de la restauració posterior a la Revolució Francesa. Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe de Perpinyà (1817). El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823.

Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe. Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució (1825) i inicià la construcció del seminari (1826).

Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor (1839) i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentaries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils. Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà vuit parròquies i 63 capellanies noves.

És autor de 107 pastorals i circulars, totes en francès.

Perpinyà, catedral de

4 Respostes

(Perpinyà, Rosselló)

Temple principal del bisbat de Perpinyà. Coneguda com a Sant Joan el Nou, s’inicià el 1324, com una església de tres naus, fou represa a partir del 1433 amb nau única, i consagrada el 1509 (com a catedral el 1601, en detriment de la seu d’Elna).

De molt belles proporcions, les voltes reposen damunt els pilars de les capelles que serveixen de contraforts interiors; la portalada és del segle XVIII. A l’interior cal fer esment de la pila baptismal de marbre pre-romànica i de la capella de la Verge de la Magrana, impulsada per Sança de Nàpols, així com de diversos retaules com el neoclàssic de Claudi Ferrat.

La porta romànica del costat sud, en marbre de Ceret, decorada amb un important Crist de Majestat i quatre apostols, es pot relacionar amb l’art de Ramon de Bianya; sortint per la capella de la Magrana, hi ha l’excepcional sala capitular, atribuïda a Guillem Sagrera, i la galeria visible de l’antic claustre-cementiri.

Perpinyà, bisbat de

5 Respostes

(Catalunya Nord)

Demarcació de l’església catòlica, que té per capital la ciutat de Perpinyà. Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals. La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats. Forma part de la província eclesiàstica d’Albi.

Correspon a l’antiga diòcesi d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic.

Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817. Adquirí part de la diòcesi d’Urgell (Alta Cerdanya) i d’Alet (Capcir i Fenolleda).

Gerbet, Philippe

Deixa un comentari

(Poligny, França, 5 febrer 1798 – Perpinyà, 7 agost 1864)

Bisbe de Perpinyà (1854-64). S’orientà cap un conservadorisme creixent.

Com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent (1860).

Deville, Gabriel

1 Resposta

(la Tor de França, Fenolleda, 7 maig 1751 – 14 maig 1796)

Eclesiàstic. Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782. Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà (sense l’acord de Roma) el 1791.

Consagrat a París, publicà aviat una Lettre pastorale de M. l’evêque du dèpartament des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion ècrite au pape par M. Deville, atac molt dur contra la cúria romana. Tingué un consell episcopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional.

El 1793 renuncià al bisbat, alhora que feia apostació pública. Es retirà a la Tor de França, on treballà a les fargues familiars. Abans de morir féu una retractació, també pública, impresa a París el 1796.