(Artà, Mallorca, gener 1922 – desembre 1928)
Publicació mensual en català d’etnografia, mitologia i folklore de les Balears. Publicada i redactada en gran part per Andreu Ferrer i Ginard. Hi col·laboraren també Joan Amades, R. Serra i Pagès, entre altres.
A més d’estudis sobre diversos temes, publicà una gran quantitat de material folklòric de primera mà que la converteixen en una de les publicacions més interessants d’aquesta matèria.
(Artà, Mallorca, 1776 – Palma de Mallorca, 1816)
Poeta. Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista.
Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà Dècimes desbaratades… (1815, reeditades el 1843 i el 1874).
Cala de la península d’Artà, situada al límit amb el terme de Capdepera.
(Artà, Mallorca, 1595 – Palma de Mallorca, 1670)
Lul·lista. Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651. Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic de la causa de beatificació de Ramon Llull. Gaudí de fama com a orador.
Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d’ells sobre Llull (1645).
(Artà, Mallorca, 1888 – Palma de Mallorca, 1955)
Escriptor i eclesiàstic. Tres anys d’estada al Marroc, dedicat a investigacions folklòriques i paleontològiques, li serviren per escriure Atrio de morería, Resumen de la historia de Ceuta, Al Araix, Huellas protohistóricas del Mogreb i Abyla Herculana: introducción al estudio de la etnogenia berberisca. Féu estudis lul·lians.
És autor d’una novel·la De com Icarus perdé les ales (1932), del tractat Theologumena, apología del Catolicismo contra los errores modernos (1927) i de l’assaig Feminalia: Introducción al estudio de la pedagogía femenina, que fou traduït al francès i a l’italià. El 1947, amb el pseudònim de Rusticus Silvíger, publicà un volum de balades: Trilogia del sentiment.
(o de s’Almudaina d’Artà) Santuari, dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, patrona de la vila, que s’alça al nord mateix del nucli urbà, dins el recinte emmurallat de s’Almudaina d’Artà, al cim del puig de Sant Salvador de s’Almudaina d’Artà.
Ja el 1282 consta l’existència de culte a sant Salvador dins la fortificació, i de mitjan segle XIV són les primeres notícies de l’església. Havent servit s’Almudaina d’Artà d’hospital durant la terrible pesta del 1820, fou cremat tot el que contenia aquella fortificació, excepte la imatge de la Mare de Déu, que havia estat custodiada a l’església parroquial.
A partir del 1825 fou construït l’actual santuari, consagrat el 1832.
Nucli de població, situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx.
Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola; hi anaren a viure 108 famílies.
L’oratori de Sant Pere esdevingué el 1927 vicaria in capite.
Dades dels Països Catalans 