(Artà, Mallorca, 1595 – Palma de Mallorca, 1670)
Lul·lista. Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651. Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic de la causa de beatificació de Ramon Llull. Gaudí de fama com a orador.
Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d’ells sobre Llull (1645).
(la Salzadella, Baix Maestrat, 1670 – València, 1746)
Frare carmelità. Deixà escrits nou volums de sermons i de treballs diversos.
(Ciutadella, Menorca, 28 gener 1670 – 1 juliol 1729)
Cavaller. Promotor de l’alçament a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (1706). Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip V de Borbó a l’illa.
Vençuts els revoltats amb l’arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca. En ocupar els anglesos Menorca (1708), hi tornà i hi fou capità i governador civil.
Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó.
(València, vers 1590 – 1668)
(o March) Pintor. Deixeble de Pedro de Orrente i adscrit al barroc valencià. La seva pintura es caracteritzada per la complexitat de la composició, que generalment inclou molts personatges en actituds violentes.
Fou un excel·lent autor de batalles que conreà també la pintura religiosa, com ho proven les seves obres Pas del Mar Roig, Retrat de Juan Bautista de Mazo, La Santa Cena que es troben en el Museu del Prado de Madrid, en el Museu de Belles Arts de València (una sèrie de batalles) i a l’Acadèmia de San Fernando. És també autor d’alguns retrats.
El seu fill i deixeble fou Miquel Marc (València, 1633 – 1670) (o March) Pintor. Anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta. Com el seu pare, fou pintor de batalles, però sobresortí amb obres de temàtica religiosa i amb natures mortes. És autor de la Degollació dels innocents, la Coronació del Senyor i Sant Antoni i Sant Bartomeu en el martiri. El seu estil segueix la tradició d’Orrente i de Ribera.
(Hellín, Castella, 1670 – 1760)
Jurista i polític. Estudià a València i a Salamanca. El 1707, en caure València en mans de Felip V de Borbó, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella.
Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva -amb el nom de San Felipe-, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de Macanaz com a rèplica.
(Castelló de la Plana, 4 juliol 1670 – 23 gener 1734)
Arxiver i escriptor. Compilà els privilegis de Castelló en una obra que titulà Variarum.
També deixà unes Memorias de la villa de Castellón de la Plana y de algunos de sus hijos ilustres en letras (1725).
(Puçol, Horta, segle XVII – Kuantung, Xina, 1670)
Missioner franciscà. De 1643 a 1649 residí a Filipines estudiant llengües.
A la Xina desenvolupà una remarcable tasca d’evangelització.
Escriví tres obres referents a missions.
(Campos, Mallorca, vers 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745)
Jurista i sacerdot. Doctor en drets. El 1699 fou catedràtic d’institut i posteriorment de prima de cànons a la Universitat de Mallorca. Fou oïdor de la Reial Audiència de Mallorca.
Partidari de Carles d’Àustria, acabada la guerra de Successió deixà les seves activitats públiques i fou ordenat sacerdot. Va ésser nomenat rector de Puigpunyent (1729) i de Llucmajor (1736).
Obres: Tractat de Dret civil, Primitia cononum sive materiae et elucubrationescanonicae, etc.
(Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, segle XVII – Màlaga, Andalusia, 1660/70)
Historiador. Frare trinitari. Mestre de l’orde, provincial i vicari general de Gran Bretanya i Irlanda.
És autor de les obres Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad (1653-54), Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis (Verona, 1645) i Vida de D. Pedro Figueras Carpi, obispo de Jaén y mártir de Granada.
Figueres (València ?, segle XIV – segle XV) Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.
Figueres (Catalunya, segle XVIII) Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.
Francesc Figueres (Barcelona, segle XVII) Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.
Nicolau Josep Figueres (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670) Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.
Dades dels Països Catalans 