Arxiu d'etiquetes: 1936

Serra i Bauçà, Antoni

(Sóller, Mallorca, 29 gener 1936 – 11 març 2023)

Escriptor. Col·laborador habitual en diaris i revistes.

Ha publicat llibres d’assaig –Gent del carrer (1971), Aproximació a Gabriel Alomar (1977), Gràcies, no volem flors (1981), Gabriel Alomar, l’honestedat difícil (1984) i El (meu) testament literari (1997)-, de narracions curtes –Entrada de fosca (1973), Tríptic de viatger (1975), Quartet per a una confidència (1977), Quadern de bitàcola (1981) i Música de Mahler per a una lloca didàctica (1986)- i novel·les –La gloriosa mort de Joan Boira (1972), El cap dins el cercle (1979), Rapsòdia per a una nit de Walpurgis (1981), Neredduna (1981), Més enllà del mur (1987) i Per ben morir (1988)-.

També ha conreat la novel·la policíaca: El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985), L’arqueòloga va somriure abans de morir (1986) i Espurnes de sang (1987).

Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

Salmon i Amorín, Frederic

(Alacant, 27 agost 1900 – Paracuellos del Jarama, Madrid, 7 novembre 1936)

Advocat i polític. Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari “La Verdad” i organitzà el partit Acció Popular. Fou fundador i president de la Federació d’Estudiants Catòlics, secretari de la CEDA.

Elegit diputat a corts pel novembre de 1933, ocupà el ministeri de treball, sanitat i previsió (maig-setembre 1935), en el govern Lerroux, i de justícia, treball i sanitat (setembre-desembre 1935), en les governs presidits per Chapaprieta.

Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil.

Ribas i Reig, Òscar

(Sant Julià de Lòria, Andorra, 26 octubre 1936 – 18 desembre 2020)

Empresari i polític. Llicenciat en dret, fou conseller general (1972-75 i 1976-79) i primer cap de govern (1982) d’Andorra. Elegit novament el 1990 i el 1992, durant aquest mandat fou aprovada la Constitució que convertia Andorra en un estat de dret, i de la qual fou un dels màxims impulsors.

Novament cap de govern (1993) al capdavant de la coalició conservadora Agrupament Nacional Democràtic, dimití l’any següent en no veure aprovat el seu programa econòmic.

Ribas i Galiana, Antoni

(Palma de Mallorca, 1898 – 1936)

Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca.

President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat.

Fou assassinat pels feixistes a l’inici de la guerra civil.

República de les Lletres, La

(València, juliol 1934 – juny 1936)

Revista trimestral. N’aparegueren vuit números i n’era director Enric Navarro i Borràs. Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana.

Hi col·laboraren Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez i Ferrando, Gabriel Alomar, M. Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors.

República -setmanari, 1934/36-

(Palma de Mallorca, gener 1934 – gener 1936)

Setmanari d’esquerra, bilingüe. El seu director fou Bernat Gaita i Isern i es convertí en òrgan d’Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta l’abril de 1934.

Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d’arrendaments i de denúncia de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca.

Deixà d’aparèixer per facilitar la sortida del diari “Antorxa”, òrgan del front popular.

Reig i Armero, Ramir

(Xàtiva, Costera, 9 abril 1936 – València, 20 maig 2018)

Historiador. Especialista en moviments sindicals i socials. Ha estat responsable de formació i publicacions de CCOO del País Valencià i col·laborador de les revistes “Trellat” i “Nous Horitzons”. Després fou professor del departament d’anàlisi econòmica de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de València.

Ha publicat Feixistes, rojos i capellans: església i societat al País Valencià, 1940-1977 (1978), Obrers i ciutadans: blasquisme i moviment obrer: València, 1898-1906 (1982) i Blasquistas y clericales: la lucha por la ciudad en la Valencia de 1900 (1986).

Recompensa del Trabajo, La

(Llucmajor, Mallorca, 1901 – juliol 1936)

Societat de resistència dels sabaters. Fou, fins al 1936, la principal impulsora de les realitzacions obreres de la vila.

Permeté la creació de l’Agrupació Socialista adherida al PSOE (1905), afavorí l’aparició de la Unió de Camperols i de la cooperativa de consum La Nueva Vida (1907) -la més important de l’illa- i de la producció La Hormiga (1931).

Foren els seus principals dirigents els germans Miquel i Joan Montserrat i Parets.

Rameil, Pere

(Perpinyà, 18 abril 1878 – París, França, 4 febrer 1936)

Polític i advocat. Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any.

Fou sots-secretari d’estat de belles arts (1926) i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l’École des Arts Décoratifs.

Publicà poemes i alguns sainets.

Garrigós i Mascarell, Ferran

(Potries, Safor, 2 febrer 1869 – Paterna, Horta, 5 agost 1936)

Pedagog. Religiós escolapi, director i especial col·laborador de la Biblioteca Escolar Calassància i soci de l’Ateneu Pedagògic Valencià.

Publicà (1903-32) diverses obres didàctiques i de problemàtica educativa.

Morí assassinat a l’inici de la guerra civil.