(Binissalem, Mallorca, 1931 – ? )
Pintor. Exposà per primera vegada a Binissalem i a Inca, el 1956.
Vallès, Gabriel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1931
Úbeda i Gramage, Teodor
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 30 octubre 1931 – Palma de Mallorca, 18 maig 2003)
Bisbe de Mallorca. El 1955 s’ordenà de prevere. Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma (1961-63). El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa. Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa.
La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la llengua i cultura catalanes.
Es distingí igualment per la sensibilitat en la defensa del medi ambient i el 1990 publicà, amb els altres dos bisbes de les Illes Balears, la carta pastoral Sobre ecologia i turisme. La seva preocupació pel servei social de l’Església també el dugué a publicar la carta pastoral Constructors de Solidaritat (1994).
Tolzà i Adroguer, Josep
(Millars, Rosselló, 17 desembre 1931 – )
Escriptor teatral. Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriví obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’espoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya Nord.
Ha estrenat El vi de l’Auton (1977), Vinçà (1978) i Tresserres (1979), publicada a “Sant Joan i Barres” (1979). Després va fer incursions en la novel·la, en francès, amb Les scorpions de Corbera (1980) i L’homme de Cosprons (1982).
Rosselló i Verger, Vicenç Maria
(Palma de Mallorca, 1931 – )
Geògraf. Cursà la carrera de filosofia i lletres a València (1954-59) i aviat s’especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez. Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia. Des del 1969 ho fou de la de València.
Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s’ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians (i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí).
Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste (1964), la seva tesi doctoral El litoral valencià (1969), que estudia des de la geomorfologia al turisme i a l’origen dels nuclis de poblament del sector costaner, Evolución urbana de la ciudad de Murcia (1975), 55 ciutats valencianes (1984), etc.
Els articles de temes mallorquins són dedicats sobretot a toponímia, agricultura i geomorfologia; els de temes valencians, sobretot a indústria i geomorfologia. S’ha dedicat també amb preferència a les regions meridionals valencianes i a les relacions entre aquest país i el de Múrcia (n’és un exemple el treball Múrcia, un reialme català frustrat? de la Miscel·lània Pau Vila).
Ribas i Prats, Antoni
(Palma de Mallorca, 1883 – son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)
Pintor. Fill d’Antoni Ribas i Oliver. S’acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir.
Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats.
Rabaza Fuster, Julián
(Cantavieja, Teruel, 8 març 1868 – València, 31 juliol 1931)
Religiós escolapi. Ocupà alts càrrecs de l’orde a la província valenciana, i en fou provincial el 1906. Fundà els col·legis d’Algemesí i del Grau de València.
Va escriure Escarceos literarios (1902), Poesías (1907), Memorias de un cronista de las fiestas de Urgel (1911), Historia de las Escuelas Pías (4 volums, 1917-18) i Heroísmo y santidad de la venerable madre María Ráfols (1926).
Fundà i dirigí la revista “Piedad y Letras”, i fou redactor de la “Revista Calasancia”.
Dades dels Països Catalans 