Arxiu d'etiquetes: escolapis/es

Torres, Jaume

(Igualada, Anoia, 1851 – Barcelona, 1917)

Religiós escolapi. Era professor mercantil i publicà algunes obres relatives a la seva especialitat.

Perpinyà, Antoni

(Barcelona ?, 1830 – Calella, Maresme, 1912)

Escriptor. Religiós escolapi. Residí alguns anys a Cuba.

És autor del llibre El Camagüey, viajes pintorescos por el interior de Cuba y por sus costas (1890).

Navarro (varis)

Bernat Navarro  (Perpinyà, segle XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, del qual fou provincial. És autor d’una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.

Cecili Navarro  (Barcelona, segle XIX – 1899)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.

Josep Navarro  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII)  Religiós escolapi. És autor d’escrits pietosos.

Josep Navarro  (Catalunya, segle XVIII)  Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.

Morros, Benet

(Terrassa, Vallès Occidental, 1874 – Mataró, Maresme, 1916)

Religiós escolapi. Fou col·laborador de diverses publicacions periòdiques.

És autor de dos llibres docents i d’una Historia de las Escuelas Pías de Moyá (1904).

Martra, Joan

(Barcelona, 1828 – 1894)

Religiós escolapi. Ocupà diversos càrrecs al seu orde, del qual fou vicari general (1875).

Ès autor dels llibres Sermones, Trabajos pedagógicos i Tratado de urbanidad, aquest darrer traduït a diversos idiomes.

Marsal i Freixas, Isidre

(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1845 – Barcelona, 29 desembre 1910)

Religiós escolapi. Durant uns vint anys visqué a Cuba. Després residí a l’Argentina.

És autor d’un bon nombre d’obres per a l’ensenyament escolar.

Marcó i Cabrer, Salvador

(Duesaigües, Baix Camp, 1861 – Barcelona, 1931)

Religiós escolapi. Fou provincial de l’orde a Catalunya, Cuba i Mèxic. Ocupà d’altres càrrecs.

Publicà diverses col·laboracions periodístiques i dos llibres de text escolar.

Junoy, Joan Crisòstom

(Mataró, Maresme, 1767 – 1848)

Religiós escolapi. Fou provincial del seu orde.

Sobresortí com a publicista i escriptor religiós.

Jofre (varis)

Jofre  (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165)  Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.

Jofre, Gaspar  (Catalunya, segle XVI)  Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.

Jofre, Gaspar  (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII)  Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.

Jofre, Josep de Maria Santíssima  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890)  Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.

Ferrer (varis)

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.