Arxiu d'etiquetes: escolapis/es

Marcó i Cabrer, Salvador

(Duesaigües, Baix Camp, 1861 – Barcelona, 1931)

Religiós escolapi. Fou provincial de l’orde a Catalunya, Cuba i Mèxic. Ocupà d’altres càrrecs.

Publicà diverses col·laboracions periodístiques i dos llibres de text escolar.

Junoy, Joan Crisòstom

(Mataró, Maresme, 1767 – 1848)

Religiós escolapi. Fou provincial del seu orde.

Sobresortí com a publicista i escriptor religiós.

Jofre (varis)

Jofre  (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165)  Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.

Jofre, Gaspar  (Catalunya, segle XVI)  Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.

Jofre, Gaspar  (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII)  Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.

Jofre, Josep de Maria Santíssima  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890)  Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.

Ferrer (varis)

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Coll de Valldèmia, Ermengol

(Moià, Moianès, 1810 – Mataró, Maresme, 1876)

Religiós escolapi. De jove sojornà a Amèrica.

Fundà, el 1852, el col·legi de Valldèmia de Mataró. Fou bon orador.

Castellví, Ramon

(Catalunya, 1878 – ? , segle XX)

Religiós escolapi. Ensenyà al col·legi de Terrassa i fou rector d’un dels de Barcelona.

El 1925 fou nomenat provincial de Catalunya. Dos anys després era prepòsit general de les Escoles Pies de Catalunya, Cuba i Mèxic.

Cardona i Sala, Gabriel

(Mataró, Maresme, segle XIX – 1898)

Religiós escolapi. Reuní una notable col·lecció de monedes, sobretot de catalanes i romanes.

Calassanç i Gastó, Josep de

(Peralta de la Sal, Llitera, 11 setembre 1557 – Roma, Itàlia, 25 agost 1648)

Eclesiàstic, educador, fundador i sant. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares.

Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l’Urgell.

A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l’Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).

Balcells i Xuriach, Josep Maria

(Vilagrassa, Urgell, 1935 – )

Religiós escolapi. Fou provincial dels escolapis de Catalunya (1978-85) i d’ençà del 1985 fou el prepòsit general de la congregació.

Amb l’exercici d’aquest càrrec traslladà la seva residència a Roma.

Vives i Argemí, Joan Maria

(Mataró, Maresme, 1876 – Barcelona, 1952)

Religiós escolapi. Després d’exercir el mestratge a Cracòvia (Polònia) i a Cornigliano (Itàlia), s’instal·là a Catalunya, on fou rector del col·legi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista “Academia Calasancia”.

Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els col·legis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora (Cuba), una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Ángeles (Califòrnia).