Arxiu d'etiquetes: escolapis/es

Castellví, Ramon

(Catalunya, 1878 – ? , segle XX)

Religiós escolapi. Ensenyà al col·legi de Terrassa i fou rector d’un dels de Barcelona.

El 1925 fou nomenat provincial de Catalunya. Dos anys després era prepòsit general de les Escoles Pies de Catalunya, Cuba i Mèxic.

Cardona i Sala, Gabriel

(Mataró, Maresme, segle XIX – 1898)

Religiós escolapi. Reuní una notable col·lecció de monedes, sobretot de catalanes i romanes.

Calassanç i Gastó, Josep de

(Peralta de la Sal, Llitera, 11 setembre 1557 – Roma, Itàlia, 25 agost 1648)

Eclesiàstic, educador, fundador i sant. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares.

Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l’Urgell.

A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l’Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).

Balcells i Xuriach, Josep Maria

(Vilagrassa, Urgell, 1935 – )

Religiós escolapi. Fou provincial dels escolapis de Catalunya (1978-85) i d’ençà del 1985 fou el prepòsit general de la congregació.

Amb l’exercici d’aquest càrrec traslladà la seva residència a Roma.

Vives i Argemí, Joan Maria

(Mataró, Maresme, 1876 – Barcelona, 1952)

Religiós escolapi. Després d’exercir el mestratge a Cracòvia (Polònia) i a Cornigliano (Itàlia), s’instal·là a Catalunya, on fou rector del col·legi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista “Academia Calasancia”.

Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els col·legis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora (Cuba), una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Ángeles (Califòrnia).

Vidal i Cirera, Feliu

(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIX – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1902)

Religiós escolapi. Sobresortí com a orador sagrat.

És autor d’una Historia Universal, d’una Historia de Cuba i un treball sobre els col·legis de l’orde a Barcelona, Mataró, Guanabacoa (Cuba) i Vilanova.

Trias i Samaranch, Pau

(Terrassa, Vallès Occidental, 7 agost 1830 – Camagüey, Cuba, 1906)

Religiós escolapi. Fou rector del col·legi de Sant Francesc, de Camagüey.

Durant la guerra per la independència cubana es destacà per la seva abnegació constant a favor dels pobres, els desvalguts i els perseguits, sense tenir en compte el compromís que aquesta actitud podia representar des d’un punt de vista polític.

L’esmentada ciutat cubana li alçà un monument.

Soler i Biel, Josep

(Balaguer, Noguera, 11 agost 1873 – 13 agost 1920)

Publicista. Ingressà a l’orde escolapi (1888) i s’ordenà de sacerdot (1895). Fou rector del Col·legi de Sant Antoni, de Barcelona.

El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde; reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent.

Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels (1909) i el drama històric Carlos Capeto (1910).

Sallarès i Salt, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 juny 1838 – 8 febrer 1910)

Religiós escolapi. Professà el 1854 i durant molt de temps fou rector dels col·legis de Mataró i Sabadell.

Excel·lí com a professor i orador sagrat, fins i tot després de perdre la vista, i deixà escrites diverses composicions poètiques i algunes observacions didàctiques: Composición poética de San Juan Bautista (1885), Composición poética a la Virgen de la Misericordia (1865), Discurso sobre Santa Cecilia y la Música Sacra (1897), Problemas de Alta Matemática a la revista “Cosmos”, etc.

Roca, Modest

(Mataró, Maresme, 1885 – l’Havana, Cuba, 1946)

Zoòleg. Estudià a Lovaina; s’ordenà de sacerdot i ingressà en l’orde escolapi.

Es dedicà a la malacologia, ciència a la qual aportà diversos descobriment d’espècies noves que duen el seu nom.

Anà a residir a Cuba; millora el Museo de Historia Natural de Guanabacoa i fou rector i vicari general de les Escoles Pies de Cuba.