Arxiu d'etiquetes: 1869

Unidad Católica, La

(Palma de Mallorca, 7 març 1869 – 23 febrer 1873)

Publicació setmanal en castellà. Òrgan de l’Associació de Catòlics de Mallorca, fundada per Josep M. Quadrado, que en fou el seu principal redactor -números sencers eren escrits per ell-, però, també compta amb importants escriptors illencs de l’època.

Fou bàsicament una publicació de caràcter político-religiós, malgrat que hi foren publicades algunes composicions poètiques, sempre de temàtica religiosa, sorgida explícitament per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868; en aquest sentit organitzà, una gran campanya per a la recollida de signatures (132.890 a les Illes Balears).

Trilles, Ramon

(València, 1869 – Madrid, 1910)

Escriptor. Residí a la capital espanyola, on col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Escriví poesies en castellà, que en bona part són aplegades al recull Amores (1904), prologat per Echegaray.

Torrendell i Escalas, Joan

(Palma de Mallorca, 31 agost 1869 – Buenos Aires, Argentina, 12 març 1937)

Escriptor i periodista. De jove emigrà a Montevideo, on va fundar la primera tribuna de crítica literària de la premsa diària de l’Uruguai. Estigué uns quants anys a Barcelona, on es dedicà al periodisme. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i un dels fundadors de la revista “La Cataluña”.

En tornar a Amèrica, es domicilià a Buenos Aires, on va jugar un paper important en la literatura sud-americana. Foren remarcables els articles amb què col·laborà a “El Día”, diari de Montevideo, els treballs de redactor d'”El Hogar” i “La Nación”, de Buenos Aires, i els assaigs a la revista “Nosotros”.

Escriptor dramàtic en llengua catalana, intentà d’introduir tècniques avançades en el teatre català del començament del segle XX. En aquest camp, és autor de dues peces de contingut social: Els encarrilats (1901) i Els dos esperits (1902). Entre els seus estudis són importants: La literatura catalana en su actual renacimiento (1928), Las lenguas de España (1933) i Crítica menor (1933-34).

Tormo i Monzó, Elies

(Albaida, Vall d’Albaida, 23 juny 1869 – Madrid, 21 desembre 1957)

Historiador de l’art, advocat i polític. Fou catedràtic d’història de l’art a Madrid des del 1903 i, conjuntament amb Gómez Moreno, cofundador del “Archivo Español de Arte y Arqueología”.

És autor de diversos llibres: Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista (1913), Rodrigo de Osona, padre e hijo, y su escuela (1933), La sala de las Musas en el Museo del Prado, etc.

Soriano i Martí, Vicent

(València, 1869 – segle XX)

Pintor. És autor de pintures sobre temes històrics i religiosos. Il·lustrà diverses obres.

És autor dels llibres El grabado y la caricatura (1915) i Un curso de historia (1923), tots dos publicats a Reus.

Salvà i Ripoll, Maria Antònia

(Palma de Mallorca, 4 novembre 1869 – Llucmajor, Mallorca, 29 gener 1958)

Poetessa. Germana d’Antoni. Provinent d’una família de terratinents de l’illa, es va estar tota la vida a s’Allapassa (Llucmajor), gran propietat agrícola, llevat d’alguns viatges per Europa (Itàlia i Grècia) i per Àsia (Turquia, Síria, Palestina).

Després d’haver fet conèixer diverses composicions com L’estiu, Del pla, Flabiol de pastor, publicà en un volum Poesies (1913). Seguint la tradició dels mestres de l’escola mallorquina, la seva obra intenta copsar tota mena de vivències poètiques, partint més d’un do intuïtiu que no pas d’una elaboració intel·lectual, alhora que tradueix les ambicions d’una classe benestant i rural.

Apartada del món, la poesia canta la realitat que li és més immediata, en llibres com Espigues en flor (1926), El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d’horabaixa (1948) i Lluneta del pagès (1952).

Desplegà una important tasca com a traductora en vers i en prosa: Les illes d’or i Mireia, de Frederic Mistral, Poemes, de Giovanni Pascoli, Els promesos, de Manzoni, i Geòrgiques cristianes, de Francis Jammes. El 1955 aparegué el seu llibre de memòries Entre el record i l’esperança.

Rubert i Mollà, Manuel

(Alacant, 16 agost 1869 – 4 abril 1919)

Escriptor. Autor de drames i comèdies en castellà i sainets bilingües com els titulats Vida por honra (1904), Prueba de almas (1908), Las perlas mejores (1911), Calahuet i sa cosina, Quatre casos fulminants i Nelo i sa cunyà.

Els últims superen els primers en qualitat literària i joc escènic.

Reial Estimació, comtat de la

(País Valencià, segle XIX)

Títol concedit el 1869, pel pretendent Carles (VII), a Pere Maça de Liçana-Cornell-Cardona-Luna-Aragó (òlim Caro i Álvarez de Toledo) (Madrid 1827 – ? 1888), cinquè marquès de la Romana, baró de Moixent i Novelda.

Fou l’únic titular.

Rayo, El -1869/70-

(Palma de Mallorca, 28 març 1869 – 24 juliol 1870)

Setmanari republicà federal. Dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster. Adoptà un to fortament anticlerical -que li reportà diferents judicis i condemnes-.

El 1870 canvià el nom pel d’“El Trueno”, del qual aparegueren pocs números.