(Barcelona, Barcelonès, octubre 1917)

(o Pla General d’Urbanització de Barcelona) Pla d’urbanització de la ciutat. És la concreció a nivell d’esquema general (infraestructures viàries, verd metropolità, localització del CBD) del model de la Grossa Barcelona.

Fou realitzat conjuntament per l’Oficina Municipal d’Urbanització, dirigida per Pere Falqués i Ezequiel Porcel, i per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot.

La gènesi del pla és el programa elaborat el 1914 per una ponència municipal, producte de la iniciativa de la Lliga Regionalista, hegemònica a partir d’aquest any a l’ajuntament de Barcelona.

El pla, partint de la proposta de Jaussely, estableix la xarxa viària bàsica de Barcelona (articulada pels cinturons de ronda), el sistema de parcs, la limitació del creixement segons el model de l’illa de cases Cerdà, la creació del nou centre urbà a l’eix -esdevingut, en el pla, gran avinguda- plaça d’Espanya-plaça de Barcelona (Diagonal-Urgell-carretera de Sarrià).

L’esquema del pla fou vigent fins a l’aprovació del pla comarcal del 1953.