Comarca de Catalunya: 1.784,07 km2, 38.726 hab (2017), densitat: 21,71 h/km2, capital: Balaguer
Format per 30 municipis: Àger – Albesa – Algerri – Alós de Balaguer – Artesa de Segre – les Avellanes i Santa Linya – Balaguer – la Baronia de Rialb – Bellcaire d’Urgell – Bellmunt d’Urgell – Cabanabona – Camarasa – Castelló de Farfanya – Cubells – Foradada – Ivars de Noguera – Menàrguens – Montgai – Oliola – Os de Balaguer – Penelles – Ponts – Preixens – la Sentiu de Sió – Térmens – Tiurana – Torrelameu – Vallfogona de Balaguer – Vilanova de l’Aguda – Vilanova de Meià
Limita al nord amb el Pallars Jussà, al nord-est amb l’Alt Urgell, a l’est amb el Solsonès i la Segarra, al sud amb l’Urgell i el Pla d’Urgell, al sud-oest amb el Segrià i a l’oest amb Aragó.
GEOGRAFIA FÍSICA – S’hi distingeixen dos sectors: l’alta i la baixa Noguera. L’alta Noguera comprèn la serralada pre-pirinenca del Montsec, que, tallada per les dues Nogueres, s’individualitza en el Montsec d’Ares i el de Rúbies, al peu dels quals s’estenen la vall d’Àger i la conca de Meià, i el Segre Mitjà, sector d’aquest riu que drena la Depressió Central. La Noguera baixa esta formada per la Noguera estricta, compresa entre el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, i, a partir de la ribera del Sió, la plana d’Urgell, regada pel canal d’Urgell. La meitat meridional presenta clima mediterrani amb tendències continentals i al Montsec és de muntanya mitjana; pluges escasses (300-500 mm).
POBLACIÓ – A la dècada de 1981-91 ha experimentat una minva del 3,5%. Distribuïda per sectors, la població activa es reparteix de la manera següent: sector primari (27,1%), secundari (35,2%) i terciari (37,7%).
ECONOMIA – Agricultura (cereals, farratges, fruiters) i ramaderia (porcina, ovina i avicultura), indústria escassa (paperera, confecció, agroalimentària, metal·lúrgica) concentrada a Balaguer i també a Artesa de Segre i Ponts. A més de Balaguer, els nuclis principals són: Artesa de Segre, Ponts, Vallfogona de Balaguer, Albesa i Bellcaire d’Urgell.
HISTÒRIA – Fortificats pels musulmans diversos indrets, com Balaguer o la Ràpita, els comtes d’Urgell conqueriren els territoris de la ratlla del Segre, i el 1105, amb la conquesta de Balaguer, que feren capital del comtat, finalitzà l’expansió urgellenca. D’altra banda, els comtes de Barcelona crearen entorn de Camarasa la marca de Camarasa. A partir del segle XII començà la repoblació i s’hi bastiren nombrosos castells com el de Montsonís, la baronia de Sant Oïsme, la Ràpita o el Castell Formós de Balaguer. Els límits de la comarca tal com avui es coneixen, llevat d’Alfarràs i la Portella (que el 1990 passaren al Segrià), no es constituïren fins a la divisió territorial de la Generalitat el 1936.
Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques
Retroenllaç: Riubregós, el * | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Puials, riu de * | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Perpella | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Guart, riu | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Corregó | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Vilanova de Meià (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Vilanova de l’Aguda (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Vilanova de la Barca (Segrià) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Vallfogona de Balaguer (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Urgell, l’ | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Torrelameu (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Tiurana (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Térmens (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Solsonès, el | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Sentiu de Sió, la (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Segrià, el | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Segarra, la | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bregós, riu * | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Sanaüja (Segarra) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Puigverd d’Agramunt (Urgell) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Preixens (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Portella, la (Segrià) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Ponts (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Poal, el (Pla d’Urgell) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Pla d’Urgell, el | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Pinell de Solsonès (Solsonès) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Peramola (Alt Urgell) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Penelles (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Pallars Jussà, el | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Os de Balaguer (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Oliola (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Montgai (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Menàrguens (Noguera) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Llimiana (Pallars Jussà) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Linyola (Pla d’Urgell) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans