Arxiu d'etiquetes: València (geo)

Tossal, el -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Barri de la ciutat, situat al centre històric, en l’antiga zona musulmana.

Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà (actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc) s’anomenà l’Alcúdia, per tal com era el lloc més elevat de la ciutat.

En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l’oest, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt. Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins.

L’estructura dels carrers s’ha mantingut semblant des del segle XIV, amb carrers estrets i cases velles i pobres, pròpies del sector menestral que ha estat des de sempre.

Torreta, la -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Caseria, dins la parròquia de Castellar. Formà part el segle XIX del municipi de Russafa.

Torre, la -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

Barri de la ciutat, situat al sud del terme, ja prop del límit amb Sedaví i Benetússer. S’allargà sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta. La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta.

Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural; als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al sud del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar.

Tormos, sèquia de

Deixa un comentari

(València, Horta)

Sèquia que pren l’aigua del Túria pel seu marge esquerre, amb la qual es reguen les terres de l’Horta de València. És una de les vuit grans sèquies derivades del Túria.

S’estén al llarg d’11 km des de Paterna fins a València, passant per Burjassot. Es compon de 10 files. Pertany a la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Teuladella

Deixa un comentari

(València, Horta)

Llogaret, que forma, juntament amb Mauella, un enclavament entre Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec.

L’església (el Roser) depèn de la parròquia d’Albalat dels Sorells.

Tendetes

Deixa un comentari

(València, Horta)

Partida del terme de Campanar. Hi ha l’ermita de l’Adoració dels Reis.

Soternes

Deixa un comentari

(València, Horta)

(ant: Soterna)  Partida i antic llogaret, a l’oest de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella.

S’originà al segle XV al voltant del santuari de Sant Miquel de Soternes (que és l’únic que resta de la població). Per tal com n’eren senyors els Cerdà de Tallada, al segle XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet.

Solució Sud, la -València-

Deixa un comentari

(València, Horta, 1958)

Sèrie de transformacions en el curs del riu Túria al seu pas per València i la seva desembocadura. Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica.

Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel nord o pel centre de la ciutat. El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5.000 m3/segon i una amplària de 200 m. Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació (1966).

El desviament passa entre Manises i Quart de Poblet, seguint la direcció nord-oest – sud-est, i desemboca al nord de Pinedo. A un costat i a l’altre hi ha vies de circulació ràpida, rondes que comuniquen directament l’accés de Madrid amb el d’Alacant. Va acompanyat amb la construcció de ponts per al ferrocarril (3) i la carretera (9), enllaçant la ciutat amb els pobles de l’Horta meridional i sud-occidental.

La solució preveia la conversió de l’antic llit del riu (cedit el 1976 a la ciutat) en zona verda, i en aquest sentit el Taller d’Arquitectura de Ricard Bofill elaborà un projecte global de condicionament que l’any 1987 començà a realitzar-se.

La resolució dels problemes desvetllats per la riuada s’acompanyà d’una política d’edificació de polígons a València i al Cabanyal, Paterna, Xirivella i Torrent de l’Horta.

Serrans, porta de

Deixa un comentari

(València, Horta)

Porta d’ingrés principal de la ciutat, vora el Túria, construïda entre el 1392 i el 1398 per Pere Balaguer sobre la porta de Roteros del recinte musulmà.

És limitada per dues gran torres emmerletades de base hexagonal, compostes de tres plantes, entre la segona i la tercera de les quals corren exteriorment sengles barbacanes defensives. Entre el 1586 i el 1892 serví de presó.

Posteriorment, la restauració dirigida per Josep Aixa deixà al descobert, per la banda posterior, les voltes gòtiques de la segona i tercera plantes i la del damunt de la mateixa porta.

Entre el 1937 i el 1938 acollí una part important de les obres d’art del Museu del Prado de Madrid, evacuades a causa de la guerra civil.

Santa Caterina -València-

1 Resposta

(València, Horta)

Església parroquial, fundada vers el 1300. Té tres naus i deambulatori. Fou modernitzada en un estil barroc tardà (1783). Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic.

Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià; de planta hexagonal (1688-1705), consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals -del rellotge- de decoració més robusta, amb columnes salomòniques; el coronament és en forma de llanternó.