Antic portal de la ciutat, vora el riu Ebre, on hi havia la imatge de la Mare de Déu de Vallverd, força venerada (al començament del segle XVII encara hi havia una confraria de la Mare de Déu de Vallverd).
Arxiu d'etiquetes: espais urbans
Rutlla, la -Girona-
Antic raval, a l’esquerra de l’Onyar, actualment incorporat a la ciutat moderna.
Prat de Provençana, el
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Nom de la marina de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyols) (o deçà Aigua).
Pla de Girona, el
Antic terme, que comprenia la plana al sud-oest de la ciutat i que gaudí d’una certa autonomia administrativa.
Monterols
Partida, al nord-oest de la ciutat, que dóna el nom al seu carrer principal.
Mar i Murtra
Veure> Marimurtra (jardí botànic).
Guingueta, la
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antic hostal i petit centre turístic, de l’antic terme de Jou, a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
Canyelles
Sector de Sant Andreu de Palomar, al vessant meridional del turó de les Roquetes; hi ha estat programat (1964) un polígon d’habitatges.
Inclou el nucli de la Guineueta Vella.
Vallbona -quadra-
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga quadra del municipi, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar, a l’extrem septentrional del territori de Barcelona, a la dreta del Besòs, al límit amb el terme de Montcada i Reixac (el puig de Sant Joan, el torrent de Tapioles i el turó de les Roquetes).
És travessada per les principals comunicacions de Barcelona amb el Vallès.
Possessió del baró de Pinós, al segle XVI hi fou construïda la important torre del Baró, refeta al segle XVIII. A la segona meitat del segle XX hi han sorgit els barris de la Ciutat Meridiana, de la Torre del Baró i de Vallbona.
Sanejament de Nucli Antic, pla de
(Barcelona, 1936)
Aspecte del pla Macià, posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del juliol de 1936.
El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica -determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible- i accions secundàries -habilitació de pisos que havien romàs buits (sobretot a l’Eixample), correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació- i confecció d’un nou pla d’habitatges.
Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris (escoles, biblioteques, etc).