Arxiu d'etiquetes: Sant Esteve del Monestir

Vassails, Gerard

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 16 desembre 1910 – la Roca d’Albera, Rosselló, 18 maig 1994)

Físic. Estudià a la Universitat de Montpeller. Des del 1935 fou professor en aquesta ciutat i després a París. A partir del 1937 col·laborà, dins el grup Nostra Terra de Perpinyà, en la tasca de difondre el català normatiu al Rosselló.

Doctor per la Universitat de París el 1948, treballà en física teòrica al CNRS i fou professor a la Universitat de Madagascar (1960-73), de la qual fou degà (1965-70), i a la de Perpinyà (1976-79).

Publicà articles de física teòrica, mecànica quàntica, relativitat, lògica matemàtica, etc, en revistes franceses, i és autor de La ciència no pensa (Barcelona, 1975). Fou un dels promotors, com a membre del GREC, de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, la qual presidí (1973-77), i publicà diversos treballs sobre la llengua catalana a la Catalunya del nord de l’Albera.

Sant Esteve d’Agusà

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló)

(o Sant Esteve de la Tet)  Antic monestir benedictí, origen del poble i municipi. Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald. El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes. Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem.

Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al segle XI. Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat. Des del segle XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica. Des del segle XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior titular.

En resta l’església romànica de tres naus, que revela moltes etapes de construcció a partir del principi del segle XII. L’absis central té una decoració composta per arcs que reposen alternativament sobre pilastres i sobre impostes.

Ros i Delpàs, Agustí de

(Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1742 – després 1793)

Militar. Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit i germà de Josep i de Joan. Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein (1778). Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats.

Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon (1772), propietat de Pere Ponsich (un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París).