Arxiu d'etiquetes: País Valencià (cult)

Ús i Ensenyament del Valencià, llei d’

Deixa un comentari

(País Valencià, 18 novembre 1983)

Llei aprovada per les Corts Valencianes, reunides a Alacant.

El seu objecte és el desenvolupament de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reservava a futures lleis l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’administració i l’ensenyament i la delimitació dels territoris en què s’aplicaria l’ús de la llengua pròpia, anomenada valencià, tal com havia fet anteriorment l’Estatut.

El seu abast és semblant al de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya, promulgada anteriorment, amb algunes diferències: no inclou les previsions que en aquella llei havien estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat, admet que els topònims puguin tenir doble versió valenciana i/o castellana, regula de forma distinta l’ús educatiu del valencià (que no és declarat llengua pròpia de l’ensenyament), etc.

Torrent, ball de

Deixa un comentari

(País Valencià)

Pantomima burlesca pròpia del folklore del País Valencià (Torrent de l’Horta), constituïda per una sèrie d’episodis còmics d’una visita dels senyors del poble a les festes locals. Apareix documentat des de la fi del segle XVII.

Aquests episodis han variat amb el temps. En l’esquema més repetit, l’escena figura un entaulat, amb un teló al fons que representa la casa de la vila. Una cavalcada de figurants convida el públic a la festa, amb una tonada que interpreten dolçaina, tabalet, clarinet, guitarres i bandúrries.

La senyora (rep el nom de la virreina) obre la dansa amb el rector i és acompanyada pel seguici. Quan acaben, se serveix un pastís d’on, en partir-lo, surt un nen vestit de diable, cosa que provoca el pànic. Es presenta després una colla de gitanos (o contrabandistes), que ballen.

El barber simula degollar un dels presents, en afaitar-lo. Es desmaien molts dels assistents, però es descobreix que era una farsa i es reprèn la festa amb diverses danses (algunes de guerreres). Finalment, els gitanos lluiten amb tots, en un monumental desori que ha donat origen a la frase “acabar com el ball de Torrent”.

Televisió de València

3 Respostes

(País Valencià, 4 juliol 1984 – 27 novembre 2013)

(TVV)  Televisió autonòmica que inicià les emissions el 1989. Creada en el si de l’ens Radio Televisió Valenciana (RTVV). És membre de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA). Acull Canal 9 i Notícies 9.

Canal 9, d’orientació general, començà les emissions el 9 d’octubre de 1989. La seva programació combina el català, emprat en els informatius, en alguns programes de producció pròpia i en els programes infantils, amb el castellà, que és present, principalment, a les pel·lícules i a les sèries estrangeres.

El segon canal, Notícies 9, dissenyat com a complement de Canal 9, començà les emissions, totalment en català, el 1997.

El novembre de 2013 les Corts Valencianes, amb majoria del PP, aproven el seu tancament, i al juliol de 2016 s’aprovà la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, continuadora de la RTVV.

Ràdio 9

Deixa un comentari

(País Valencià, 2 octubre 1989 – 29 novembre 2013)

Ràdio autonòmica. Pertany a l’ens públic Ràdio Televisió Valenciana, creat el 1984. Començà les seves emissions el 1989.

Fou l’única emissora valenciana d’abast autonòmic que emeté en FM íntegrament en català al País Valencià, i la seva cobertura abasta tot el país.

El 2013 la Generalitat Valenciana va tancar l’emissora. 

Fòrum Cristianisme i Món d’Avui

Deixa un comentari

(País Valencià, 1989 – )

Reunió anual de dos dies convocada per un grup de cristians valencians, que segueix la inspiració i les pautes del Fòrum Home i Evangeli de Catalunya.

La llengua oficial és el català i hom té molta cura de les celebracions litúrgiques.

Enllaç web: Fòrum Cristianisme i Món d’Avui

Febrer, Jaume

3 Respostes

(País Valencià, segle XVII)

Personatge imaginari. Suposat contemporani de la conquesta de València, a qui han estat atribuïdes les famoses Trobes, falsificació d’interès nobiliari, redactada al segle XVII, que ha estat imputada, amb alguna versemblança al cronista Onofre Esquerdo, que les degué escriure entre l’any 1650 i el 1680.

falles, les

5 Respostes

(País Valencià, segle XVI)

Estructura feta de material combustible, les quals es cremen la nit de Sant Josep. L’origen de la festa es remunta al segle XVI, promoguda pel gremi de fusters.

Actualment, la crema de les falles constitueix una de les festes socials i folklòriques més importants de la ciutat de València, estesa a una bona part del País Valencià, amb una ingent afluència turística.

El dia 16 de març es planten totes les falles als carrers, perquè puguin ésser admirades, fins a la nit del 19 (nit del foc), que es cremen, llevat d’un dels ninots, que, indultat, passa a formar part del Museu Faller.

Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua

Deixa un comentari

(País Valencià, 1990 – )

Entitat cívica. Integra 26 associacions d’arreu del País Valencià.

Fou constituïda legalment el 1990, si bé les associacions membres ja treballaven de manera coordinada d’ençà del 1984, fent seves les aspiracions de grups d’ensenyants i de pares i mares d’alumnes que reivindicaven una escola arrelada al propi medi, una escola integradora i solidària que considerés la llengua dels valencians l’element normal de comunicació, com a eina d’estudi i mitjà d’enriquiment intel·lectual i cultural.

Entre les diverses activitats realitzades cal destacar l’organització de més de 10 festes per la llengua, on, de manera lúdica, més de 150.000 persones expressen cada any el seu suport al projecte educatiu d’escola en valencià.

El 1995, amb més de 500 escoles realitzà un mural col·lectiu, dissenyat per l’artista Xavier Mariscal, que representava un sentiment comú d’unitat, tolerància, autoestima i respecte. L’any 1997 fou guardonada amb el Premi d’Honor Jaume I.

Enllaç web: Escola Valenciana

Escacs d’amor

3 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Debat poètic. Fet en col·laboració de Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada.

Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada.

L’obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que té l’escaquer) de nou versos.

La composició, en realitat simple joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l’habilitat versificadora dels autors.

Elx-Archena, estil d’

1 Resposta

(País Valencià)

Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d’aleshores. Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià (Elx, Benidorm, Alacant, etc) i a Múrcia (Archena i altres poblats i necròpolis).

Es caracteritza per les figures simbòliques (també ha estat anomenat estil simbòlic, contraposant-lo a l’estil narratiu dit estil d’Oliva-Llíria), amb figures de dimensions considerables, humanes (deessa alada) o d’animals (àguila amb ales esteses, lleó llop, etc), voltades d’elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics.

És un estil molt original i, en general, d’una gran qualitat.