(País Valencià, 18 novembre 1983)
Llei aprovada per les Corts Valencianes, reunides a Alacant.
El seu objecte és el desenvolupament de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reservava a futures lleis l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’administració i l’ensenyament i la delimitació dels territoris en què s’aplicaria l’ús de la llengua pròpia, anomenada valencià, tal com havia fet anteriorment l’Estatut.
El seu abast és semblant al de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya, promulgada anteriorment, amb algunes diferències: no inclou les previsions que en aquella llei havien estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat, admet que els topònims puguin tenir doble versió valenciana i/o castellana, regula de forma distinta l’ús educatiu del valencià (que no és declarat llengua pròpia de l’ensenyament), etc.