Arxiu d'etiquetes: 1853

Vives i Ciscar, Josep

1 Resposta

(València, 9 juliol 1853 – 4 març 1893)

Erudit. Doctor en dret (1878), fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg. Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana. Col·laborà a “Revista de Valencia”, “Valencia Ilustrada” i altres periòdics.

Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos (1882), Retratos de alicantinos ilustres (1892), Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí (1890), Los limoncillos de Sagunto (1885) i Noticias de Pep de l’Horta. Fou soci fundador de la Caixa d’Estalvis de València i acadèmic de Sant Carles.

Saunhac-Belcastel, Joan Francesc de

Deixa un comentari

(Ampiac, Llenguadoc, 13 gener 1765 – Perpinyà, 9 desembre 1853)

Primer bisbe de Perpinyà després de la restauració posterior a la Revolució Francesa. Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe de Perpinyà (1817). El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823.

Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe. Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució (1825) i inicià la construcció del seminari (1826).

Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor (1839) i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentaries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils. Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà vuit parròquies i 63 capellanies noves.

És autor de 107 pastorals i circulars, totes en francès.

Sanz i Almenar, Joaquim

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 10 octubre 1853 – La Unión, Uruguai, 28 febrer 1887)

Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini.

Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort que un toro el matà a la plaça.

Rosselló i Pastors, Alexandre

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 7 febrer 1853 – Madrid, 17 juliol 1928)

Polític. Advocat (1873) i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal. Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear (1878) i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma (1880), la creació de l’Escola Mercantil (1881) -més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament- i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat (1882).

Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900. Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida en casos, com l’establiment del correu diari entre l’illa i la Península o la creació de l’escola de comerç, i fracassada en altres, com en les demandes de concessió de port franc.

Fou diputat a corts en 1901-23 i cap del partit liberal illenc, i s’inserí quasi totalment en l’administració estatal, a Madrid. Fou sotssecretari d’instrucció pública, governador civil de Madrid (1906), conseller (1909) i finalment ministre de gràcia i justícia (1918-19). Es mantingué, d’altra banda, fidel a Romanones fins en 1922-23, que acceptà de col·laborar amb Joan March.

Autor de La cuestión social en Mallorca (1877), llibre que incidí en la polèmica entorn dels xuetes fent costat a Josep Taronjí.

Garcia i Orell, Francesc

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1 maig 1853 – 24 febrer 1923)

Dirigent republicà i militar. Fou regidor de Palma de Mallorca en tres períodes (1891-95, 1899-1901 i 1903-05).

Adherit al republicanisme progressista, fou redactor de “La República” (1892-94) i de “La Unión Republicana” (1896-1904) i, també, membre dels directoris de la coalició d’Unió Republicana el 1893 i del Partit d’Unió Republicana el 1896.

Participà, posteriorment, en la conjunció republicano-socialista a Mallorca (1910-11).

Fuster i Fortesa, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 25 maig 1853 – 30 novembre 1902)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, amb Joan Mestre i Joan O’Neill, i a Madrid. Moltes obres seves acusen l’exotisme lluminós i pintoresc del Marroc, a la manera de Marià Fortuny.

La seva producció està formada per olis i alguna aquarel·la, molt reduïda i de petit format; féu retrats delicats, amb una penetració psicològica encertada, plasmà objectes quotidians i dels barris marítims de Palma en natures mortes i marines, manifestà el concepte idealitzant i paternalista de la seva classe benestant.

Furió i Sastre, Antoni

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 5 agost 1798 – 14 novembre 1853)

Historiador local. Cronista del regne de Mallorca, es dedicà a la transcripció de documents antics. La seva manca de preparació i la ceguesa que patí des del 1840 treuen valor a la seva nombrosa producció, en part inèdita.

Entre les obres publicades es destaquen Memorias para servir a la historia eclesiástica, general, política de la provincia de Mallorca (1820), Carta histórico-crítica sobre el lugar donde estuvo situada la antigua Pollentia en la época en que los romanos dominaron la isla de Mallorca (1838), Diccionario histórico de los ilustres profesores de las bellas artes en Mallorca (1839), Panorama óptico-histórico-artístico de las islas Baleares (1840) i Episcopologio de la Santa Iglesia de Mallorca (1852).

Font i Molas, Josep

Deixa un comentari

(Tona, Osona, 1853 – Solsona, Solsonès, 1918)

Religiós marià. És autor de dues obres piadoses en castellà.

Ferrocarril d’Alacant a Almansa, Companyia del

Deixa un comentari

(País Valencià, 1853 – 1856)

Entitat. Es constituí per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa. En fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.

El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, se’n féu càrrec (com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa). El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (1856).

La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858, enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.

Domènech i Cervera, Frederic

2 Respostes

(València, 1853 – 1924)

Industrial impressor. Fill de Josep Domènech i Taberner, continuà la publicació del diari “Las Provincias”.

A la seva impremta s’imprimiren gran part de les obres bàsiques de la cultura valenciana de la segona meitat del segle XIX i del començament del XX. En el diari “Las Provincias” mantingué una línia conservadora i regionalista.

Fou succeït en la direcció de l’empresa, pel seu fill Frederic Domènech i Muñoz.