Arxiu d'etiquetes: 1835

Vilaplana, Melcior

Deixa un comentari

(Benimarfull, Comtat, 1782 – Cadis, Andalusia, 1835)

Escriptor. Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià (1820-23). El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina.

Conegut com el Tio Melcior, compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter humorístic, religiós o patriòtic (romanços, gloses, el Col·loqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor), que es transmeteren per tradició oral entre els camperols del Comtat i l’Alcoià i que només en una mínima part foren aplegats per Gregori Gisbert i Gonsálvez, que els publicà a “El Fénix”.

Universitat i Consell General de Menorca

1 Resposta

(Menorca, segle XIII – 1835)

Organisme representatiu de l’illa, instaurat arran de la conquesta catalana. De la universitat general, radicada a Ciutadella, depenien les particulars de Ciutadella, Maó, Alaior, es Mercadal i castell de Santa Àgueda, en les quals eren representats els braços dels cavallers, ciutadans, pagesos i menestrals.

Les universitats foranes sostingueren freqüents disputes amb la general de Ciutadella. El governador de Menorca, Galceran de Requesens, per acabar les dissensions, dictà la sentència del 1439, confirmada per Alfons IV el Magnànim el 1442, on fixava la composició de la Universitat i Consell General. També regulava les convocatòries, insaculació, jurament, drets i deures del Consell General, jurats i clavaris i, igualment, el règim de les universitats particulars.

Les dominacions angleses i francesa respectaren les universitats, les quals s’extingiren el 1835, transformades les particulars en municipis.

Universitat d’Oriola

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 1569 – 1835)

Institució d’ensenyament superior. Creada pel papa Pius V en convertir en universitat el col·legi fundat al convent de Sant Domènec el 1547 pel bisbe d’Oriola Ferran de Lloaces i Peres.

El 1592 el papa Climent VIII disposà que a la nova universitat poguessin cursar totes les facultats i ciències, tant per a seglars com per a religiosos: teologia, cànons, filosofia, medicina, matemàtiques, etc, i s’hi poguessin donar grau de batxiller, llicenciat, doctor i mestre. el rector del col·legi seria el canceller de la universitat.

No aconseguí l’aprovació reial fins al 1646, que hom li atorgà les mateixes gràcies, privilegis i exempcions que a la Universitat de València. Fou la més important del regne després d’aquesta. El 1786 tenia 24 càtedres, un claustre d’uns cent doctors i prop de tres-cents estudiants.

Experimentà diverses modificacions, fins que fou suprimida definitivament el 1835. Restà com a col·legi agregat a la Universitat de València.

Trènor i Buccelli, Tomàs

5 Respostes

(València, 1835 – 1914)

Enginyer militar. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Frederic. Assolí el grau de capità, però abandonà la carrera militar i col·laborà en les empreses de Josep Campo. Fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona.

Fou el pare de Leopold i de Tomàs Trènor i Palavicino.

Sanchis i Roch, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1835 – 1876)

Sainetista. Després de rebre instrucció primària es dedicà a la confecció de palmes i palmons.

Escriví diversos miracles de Sant Vicent, com El mut de Normandia i La mort de Sant Vicent, i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix. Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i dels miracles de Sant Vicent.

Sabater i Puchades, Vicent

Deixa un comentari

(País Valencià, 1835 – segle XIX)

Pintor. Estudià a l’Academia de Sant Ferran de Madrid. Fou aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura de decoració.

És autor de les pintures del sostre del Palau de Justícia de Madrid.

Rosselló i Prados, Josep Maria

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1835 – Madrid, 1872)

Gravador en acer. Estudià pensionat a Itàlia. Guanyà tercera medalla a l’Exposició Nacional de Madrid (1867) i primera el 1871 amb Un Crist.

El 1872 esdevingué director de la Calcografía Nacional.

Rossell i de Luca, Josep

Deixa un comentari

(València, 1778 – després 1835)

Pintor. Fill d’un advocat. Format a l’Acadèmia de Sant Carles des del 1792. Acadèmic de mèrit de flors (1806) i de pintura (1816). Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València.

Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat.

Ribelles i Felip, Josep

1 Resposta

(València, 20 maig 1778 – Madrid, 16 març 1835)

(o Helip)  Pintor. Fill de Josep Ribelles. Fou deixeble del seu pare i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, i, des del 1799 , de la de San Fernando de Madrid, ciutat on fou professor i pintor a la cort espanyola.

Dibuixà, entre moltes làmines, les del Quixot publicat per l’Academia Española l’any 1819. Pintà aquarel·les, frescs (sostres del Palau Reial de Madrid) i olis (El mantejament de Sanxo, Èdip cec i la seva filla). També conreà el gravat.

Fuster i Taronger, Just Pastor

4 Respostes

(València, 8 agost 1761 – 31 gener 1835)

Bibliògraf i erudit. Fill de Manuel Fuster i Membrado. Estudià filosofia a la Universitat de València i, posteriorment, regentà la llibreria fundada pel seu pare.

Voluntari de les forces locals durant la guerra del Francès, i batlle de barri el 1813, la seva llibreria esdevingué lloc de tertúlia de diversos intel·lectuals il·lustrats valencians, alguns dels quals l’ajudaren a la col·lecció de dades per a redactar la famosa Biblioteca Valenciana (1827-30).

Deixà manuscrites dues obres, que es conserven a la Biblioteca Municipal de València: Noticia de los poetas de los que se hallan poesías en varios libros de fiestas que se han hecho en Valencia y Reino i Disertación sobre la antigüedad de la tipografía, origen y progresos y su establecimiento en Valencia con antelación a todas las demás ciudades de España.

Hom li atribueix una Noticia de una colección de libros de caballerías (Biblioteca de la Universitat de València).