Arxiu d'etiquetes: 1914

Vives i Ponseti, Ignasi

(Ciutadella, Menorca, 3 juny 1914 – Iowa City, EUA, 18 octubre 2009)

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1936, exiliat després de la guerra civil a Mèxic (1939), des de l’any 1941 treballà al servei de Cirugia Ortopèdica de la universitat de Iowa (EUA), d’on fou professor des del 1957.

Ha investigat principalment en el camp de la cirurgia òssia i articular, el tractament de les alteracions congènites, les ferides de guerra, l’escoliosi, la luxació de cadera en els infants i la recerca bioquímica en ortopèdia.

Veu del Canigó, La

(Perpinyà, Rosselló, 5 novembre 1910 – 25 desembre 1914)

Revista bimensual. Dirigida per H. Chauvet.

A part el seu caire regionalista, incloïa texts en català de literatura i de folklore.

Vanguardia Balear, La

(Palma de Mallorca, juny 1914 – març 1938)

Setmanari en castellà. Aparegut com a òrgan del Foment de Civisme. Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas, mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs (detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc).

El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat: a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció, alhora que prenia un to més culturalista. El 1930 tornaren a sovintejar les col·laboracions de Massanet, però la publicació deixà d’aparèixer com a òrgan del Foment el 31 de desembre de 1930.

Pel gener de 1931, i amb una periodicitat mensual, aparegué de nou com a òrgan exclusiu i personal de Massanet, que hi utilitzà diversos pseudònims.

Trènor i Buccelli, Tomàs

(València, 1835 – 1914)

Enginyer militar. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Frederic. Assolí el grau de capità, però abandonà la carrera militar i col·laborà en les empreses de Josep Campo. Fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona.

Fou el pare de Leopold i de Tomàs Trènor i Palavicino.

Sabater i Serra, Gaspar

(Palma de Mallorca, 13 setembre 1914 – 21 febrer 1987)

Escriptor i periodista. Dirigí la “Revista Balear” de la diputació de Palma.

És autor del llibre José Maria Cuadrado. El polígrafo balear (1967).

Rayo, El -1912/14-

(Palma de Mallorca, 28 abril 1912 – juny 1914)

Periòdic sindicalista. Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT.

El grup d'”El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914.

Montagne, La

(Perpinyà, 1905 – Prada, Conflent, 1914)

Publicació setmanal en francès. Òrgan del Bloc Republicà. Hi col·laboraren Joan Bourrat, Víctor Dalbiez i Arrous, que la dirigí.

Rival de “L’Indépendant”, atacà Manuel Brousse i Juli Escarguel.

Publicà algunes historietes còmiques en català.

Millàs i Casanoves, Manuel

(València, 6 gener 1845 – 6 gener 1914)

Autor teatral. Estudià lleis a València. Fou un dels fundadors de la societat La Antorcha (1869) que, més tard, esdevingué l’Ateneu Científic i Literari.

Fundà el “Diario Mercantil” de València (1870), on hi col·laborà especialment amb poesies, que escrivia en castellà i apareixen sota l’epígraf de Notas de mi vida.

També escriví sarsueles i obres teatrals, com Ni rei, ni cavall, ni sota, Els microbis, Bous de cartó i Por ir al baile, totes de 1884.

Mestre i Mestre, Bartomeu

(Felanitx, Mallorca, 15 febrer 1914 – Palma de Mallorca, 8 desembre 1996)

Metge psiquiatre i escriptor. Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma. Col·laborador de revistes mèdiques, ha estudiat, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull.

Ha publicat diversos llibres de versos, alguns dels quals en català, i obres de divulgació científica. Li ha estat concedida la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca.

Martínez i Cubells, Salvador

(València, 9 novembre 1845 – Madrid, 21 gener 1914)

Pintor i restaurador. Fill de Francesc Martínez i Yago. Expert en pintura antiga i retratista famós d’aristòcrates madrilenys. El 1869 fou nomenat restaurador del Museu del Prado, i el 1891, acadèmic de San Fernando.

Excel·lí pintant anècdotes històriques com Inés de Castro, La tornada del torneig o Guzmán el Bueno. Participà en la decoració de la cúpula de San Francisco el Grande de Madrid.