Arxiu d'etiquetes: Baix Segura

Guardamar del Segura (Baix Segura)

Deixa un comentari

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 35,58 km2, 25 m alt, 15.599 hab (2014)

(o Guardamar) Situat al litoral, al delta del Segura. La plantació de pins, eucaliptus i palmeres, iniciada el 1900, ha atorgat al terme un dels seus millors atractius.

La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme, que ha donat un nou impuls a la població i ha canviat la fesomia del terme. L’agricultura, però, dominada pel regadiu, es manté encara com a activitat important, la pesca, en canvi, ha esdevingut una activitat secundària.

La vila, d’origen islàmic, enfilada en un coster, va ésser destruïda per un terratrèmol el 1829 i construïda de nou, més avall, en forma de quadrícula.

És la població més meridional de llengua catalana.

Enllaç web: Ajuntament

Granja de Rocamora (Baix Segura)

Deixa un comentari

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 7,17 km2, 17 m alt, 2.417 hab (2014)

Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura i Vinalopó, al nord d’Oriola. El petit terme té una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes.

Gairebé tot el terme és conreat, amb gran predomini del regadiu (cotó, cànem, carxofes, patates i cereals), mitjançant aigua provinent de les sèquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant; al secà s’hi cultiven oliveres. Ramaderia porcina. Àrea comercial de Múrcia. Part de la població activa treballà a les indústries dels municipis veïns.

El poble és al nord de Coix; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.

Dins el terme hi ha el llogaret d’El Monescillo. La senyoria fou dels Rocamora, als quals fou concedit el comtat de la Granja.

Enllaç web: Ajuntament

Formentera del Segura (Baix Segura)

Deixa un comentari

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 4,33 km2, 6 m alt, 4.211 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura. El terreny, molt reduït, és pla, argilenc i molt conreat, regat per les sèquies Nova de Formentera i de Los Palacios, derivades del riu Segura, i per diversos assarbs que el travessen.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu; els cultius dominants són els productes d’horta i, en menor quantitat, els cítrics, una part dels quals són regats per sínies d’arrel islàmica. La ramaderia (cria de porcs), l’avicultura, l’apicultura i una petita indústria alimentària (conserves vegetals) completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’EElx (Baix Vinalopó).

El poble va haver d’ésser reconstruït després del terratrèmol del 1829; l’església parroquial és dedicada a santa Maria, i s’independitzà de la de Guardamar el 1693.

El terme comprèn també el nucli de la sèquia de Los Palacios.

Dolores (Baix Segura)

Deixa un comentari

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 18,7 km2, 4 m alt, 7.237 hab (2014)

(ant: La Virgen de los Dolores o Los Dolores) Situat a la plana al·luvial del delta del Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls, a la zona de parla castellana del País Valencià.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme, aprofitant diverses sèquies que faciliten el drenatge d’una plana al·luvial amb molt poca pendent; s’hi conreen hortalisses, cereals, cotó i patates, complementada amb algunes activitats industrials. Hi ha ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial d’Oriola.

La vila és coneguda popularment per La Majada, traçada a cordill, ha seguit en general les línies originàries. Sorgí el 1732 com a cap de les Pies Fundacions.

El terme comprén, entre d’altres, les caseries de Mayayo i la Florida.

Enllaç web: Ajuntament

Daia Vella (Baix Segura)

Deixa un comentari

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 2,98 km2, 4 m alt, 681 hab (2014)

(cast: Daya Vieja) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de regadiu (carxofes, patates, cànem, blat i blat de moro), que ocupa tota la superfície del terme i aprofita l’aigua de la sèquia de Daia Vella, derivada a l’assut d’Alfeitamí. Hi predomina el règim d’explotació directa. La ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Elx. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

El poble fou destruït el 1829 per un terratrèmol. Actualment depèn de la parròquia de Daia Nova, terme amb el qual formava un sol municipi fins a la primera meitat del segle XIX. Fins al 1791 havia format part del terme d’Oriola.

Enllaç web: Ajuntament

Daia Nova (Baix Segura)

1 Resposta

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 7,09 km2, 5 m alt, 1.765 hab (2014)

(cast: Daya Nueva) Situat al sector d’horta que s’estén a l’esquerra del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià.

El regadiu, principal recurs econòmic del municipi, ocupa gairebé tota la seva superfície; s’hi conreen hortalisses, cànem, blat, blat de moro, patates, etc, gràcies a les diferents sèquies que reguen el terme, com la sèquia de Daia Nova, derivada de l’assut de Rojals, i d’unes altres derivades de l’assut d’Alfeitamí. La ramaderia bovina i porcina complementa l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Elx.

El poble, al nord del terme, es va separar de Daia Vella durant la primera meitat del segle XIX; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII.

El municipi comprèn l’antic terme de la Pobla de Rocamora, annexat el 1974.

Barba-roja

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura)

Caseriu, a 41 km de la ciutat, al nord i a 3 km del Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà), a l’est.

És prop de la ratlla de Castella, en una llenca de territori oriolà unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murcià de Favanella i els del Pinós de Monòver, la Romana de Tarafa, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares.

Coix (Baix Segura)

1 Resposta

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 16,76 km2, 16 m alt, 7.188 hab (2014)

(cast: Cox o Coj) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana deltaica dels rius Segura i Vinalopó, al límit amb el camp de la Murada.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, molt repartida entre el regadiu (hortalisses, principalment, i arbres fruiters), regada per la sèquia de Coix, filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura; i el secà (cereals, figueres i garrofers) i que aprofita pràcticament la totalitat de la superfície del terme. Pedreres. Àrea comercial d’Oriola.

El poble, format per dos nuclis actualment units (Coix Vell i Coix Nou), es troba al peu septentrional de la serra, sota un esperó on fou erigit un castell (1466); hi destaca l’església parroquial de Sant Joan, bastida el 1776 per Miquel Francia.

Catral (Baix Segura)

Deixa un comentari

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 20,01 km2, 8 m alt, 8.663 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana del delta del Segura. El terme és gairebé pla i la superfície és molt conreada, excepte a la zona est on hi ha l’aiguamoll d’el Hondo.

L’agricultura és dedicada bàsicament al regadiu (cànem, hortalisses, oliveres, figueres i arbres fruiters), que s’alimenta d’aigua del Segura a través d’una xarxa de sèquies i assarbs. L’activitat ramadera també és important, especialment de bestiar boví. Indústria del cànem. Àrea comercial d’Elx.

La vila és una aglomeració allargassada sobre la sèquia de Callosa; l’església parroquial és dedicada als sants Joans. Sembla que es beneficià del sanejament d’aiguamolls promogut pel cardenal Belluga. Rebé el títol de vila el 1741.

El terme comprèn, a més, el barri de Los Dolores de Catral i altres nuclis de població disseminada.

Enllaç web: Ajuntament

Callosa de Segura (Baix Segura)

1 Resposta

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 24,77 km2, 16 m alt, 18.079 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i estès des de la serra de Callosa fins a la plana litoral, a l’aiguabarreig dels deltes del Segura i del Vinalopó, al nord-oest d’Oriola.

El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i hortalisses), que aprofita l’aigua del Segura; al secà s’hi cultiven ametllers. La indústria tèxtil del cànem i la derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i el comerç completen l’oferta econòmica. Àrea comercial d’Oriola.

La ciutat, d’origen islàmic, és al raiguer oriental de la serra, al peu d’un antic castell de Callosa, on s’han trobat restes de l’edat del bronze; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, renaixentista. El 1925 obtingué el títol de ciutat.

El terme comprèn a més el poble de Los Dolores de Callosa i diversos enclavaments, separats del sector principal pel terme de Redovà.

Enllaç web: Ajuntament