Arxiu de la categoria: Cultura

Acadèmia de Farmàcia de Barcelona

(Barcelona, 14 gener 1944 – )

(RAFC)  Institució. Creada com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, des del 1957 publica la “Revista de la Real Academia”.

Té la seu als locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu.

L’any 1992 canvià el nom pel d’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Enllaç web: Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Zotal Teatre

(Catalunya, 1981 – 1998)

Companyia teatral. Creada per Elena Castellar i Manel Trias, que ha produït espectacles que combinen diversos llenguatges escènics (dansa, mim, música) des d’una òptica arriscada i innovadora.

Les característiques visuals de les seves propostes han permès la realització regular de nombroses produccions específiques per a la televisió. En les seves escenificacions hi ha una continua exploració de l’ésser humà enfrontat a si mateix i a tot allò que l’envolta.

La seva tasca de recerca i creació teatral meresqué el premi Crítica Serra d’Or (1989). Han actuat a diversos països europeus i de l’Amèrica del Sud.

Zeleste

(Barcelona, 1973 – 5 octubre 2000)

Sala de concerts emblemàtica que esdevingué nucli de les activitats sòcio-musicals de la ciutat del final dels anys 1970, tot convertint-se en escola de música moderna i segell discogràfic.

Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez (fundador del segell discogràfic Zeleste), Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc.

Xarxa Vives d’Universitats

Veure> Institut Universitari Lluís Vives (gestió d’universitats dels Països Catalans).

Xarxa Cultural

(Catalunya, abril 1977 – 1993)

Entitat creada per a la difusió de la cultura catalana a través de cursets, conferències, exposicions, viatges, etc.

S’autofinançà amb la quota dels seus socis, que els servia per a l’adquisició de llibres, discos, objectes d’artesania, especialitats gastronòmiques, etc, dels territoris de parla catalana.

Convocà el premi Xarxa Cultural d’assaig i edità des del 1987 la revista “Xarxa”, de caire mensual.

L’any 1993 cessà les seves activitats.

Virolai

(Montserrat, Bages, 1890)

Himne religiós, que el poeta Jacint Verdaguer dedicà a la Verge de Montserrat, el qual fou musicat l’any 1890 pel compositor Josep Rodoreda, amb motiu de les festes del mil·lenari.

vaca cega, La

(Catalunya, 1895)

Poema de Joan Maragall i Gorina, publicat a Poesies. És un dels més coneguts i populars.

Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Gairebé la personifica, i li dóna un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics.

Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno.

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Universitat Pompeu Fabra

(Barcelona, 18 juny 1990 – )

(UPF)  Institució d’ensenyament superior. Creada pel Parlament de Catalunya.

Està orientada principalment cap a les ciències socials, humanitats, traducció i interpretació, dret, periodisme i ciències econòmiques i empresarials, entre d’altres. Els seus centres estan repartits per diverses parts del centre de Barcelona i el parc de la Ciutadella.

Compta amb un important institut d’estudis històrics i un institut de cultura.

Enllaç web: Universitat Pompeu Fabra

Universitat Oberta de Catalunya

(Catalunya, 6 octubre 1994 – )

(UOC)  Institució d’ensenyament superior a distància. Creada pel Parlament de Catalunya, caracteritzada per la interacció informàtica entre alumnes i professors.

Combina en el seu estatut elements de la universitat pública i la privada, i està regida per una fundació formada per la Generalitat de Catalunya, la CCRTV i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis.

Fou premiada el 1997 per la Unió Europea com a millor projecte educatiu a distància.

Enllaç web: Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Internacional de Catalunya

(Catalunya, 1 octubre 1997 – )

(UIC)  Universitat privada. S’estructura en dos campus: el d’Iradier a Barcelona i el de Sant Cugat del Vallès. Forma part de la Xarxa Vives de Universitats.

El seu ideari està basat en l’humanisme cristià. Per al curs 2005-06 l’oferta formativa era de 32 titulacions.

Enllaç web: Universitat Internacional de Catalunya