(el Puig de Santa Maria, Horta)

Monestir mercedari (Santa Maria del Puig). Fou fundat sobre l’església feta construir (1238) per Jaume I el Conqueridor i donada (1240) a l’orde de la Mercè arran de la conquesta de València, malgrat que Alfons I el Cast (1135) i Pere I el Catòlic (1190) havien promès la vila als monjos de Poblet perquè, quan fos conquistada, hi fessin una abadia filial sota la regla de sant Benet.

Al segle XIV s’alçà un nou temple, gòtic, que encara subsisteix, i entre el segle XVI i el XVIII l’actual edifici monacal. Els mercedaris l’ocuparen fins el 1835; el 1842 fou cedit per l’estat a la vila del Puig i fou destinat a serveis diversos. El 1938 hom atribuí als mercedaris la regència de la parròquia; ocuparen de nou el monestir (1948) i el 1967 l’estat els en cedí la plena propietat.

Hi ha instal·lat el seminari major de l’orde per a la província d’Aragó i Catalunya. Tingué una important biblioteca, refeta després sols en part (33.000 volums), i des del segle XIV és lloc tradicional de romeries.

Grups valencianistes hi promogueren (1915) un gran aplec popular per demanar la restauració de l’edifici, al qual s’ha atribuït sempre un lloc cabdal en la història del País Valencià. Els anys 1964, 1965 i 1966 fou centre d’aplecs nacionalistes anuals, immediatament prohibits.

L’edifici és de planta rectangular (4.000 m²) amb torres en els cantons i un claustre central. Fou construït entre el 1588 i el 1774, d’estil herrerià, i restaurat posteriorment, en la qual han intervingut, entre altres, els arquitectes Lluís Albert, Joan Segura de Lago, Romà Giménez i Emili Rieta.

Hi destaca sobretot l’església, gòtica, amb tres naus, que ha estat restaurada treient-ne l’obra i l’ornamentació afegida el 1744 (amb valuosa decoració ceràmica). La portada (1238-40, amb variacions posteriors) és de transició romànico-gòtica; els capitells, amb escenes evangèliques. El campanar és del mateix estil que el conjunt del monestir.

A la capella major hi ha la imatge (en mig relleu, amb atribució del segle XIV, si bé alguns n’endarrereixen la data fins al segle VII) de la Mare de Déu del Puig, patrona tradicional del País Valencià.

El temple tingué un valuós tresor artístic. Hi ha els sepulcres de Joan Gilabert Jofré, Francesc de Castellví i Bernat Guillem de Montpeller. Al sostre del cambril hi ha pintures al fresc (1780) de Josep Vergara, que representen escenes de la tradició de la Mare de Déu, amb Jaume I ofrenant-li les claus de València.

Al monestir hi ha quadres de Sarinyena, Vergara, Pontons, Espinosa, Cristòfor Llorenç, Joanes, Orrente i d’altres.