Arxius mensuals: Abril de 2021

Santa Coloma, mestre de

(Catalunya, segle XII)

Pintor romànic anònim.

Autor dels frescos de Santa Coloma, Sant Miquel d’Engolasters, Sant Romà de les Bons i Anyós, a la vall d’Andorra.

El seu estil, encara que rústec, pertany al cercle del gran pintor conegut com a mestre d’Urgell.

Santa Coloma, Guillem de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Serví Jaume II.

El 1314 assistí a Lleida al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença, i signà l’acta de concessió del comtat d’Urgell a favor dels contraents.

El 1323, amb Arnau de Soler, mestre de Montesa, era curador de l’infant Jaume, fill gran del rei, que havia causat grans escàndols amb la seva conducta desordenada.

Santa Coloma, Filomena de

Veure> Filomena de Santa Coloma (monja mínima).

Santa Coloma, comte de

Veure> Queralt i de Codina, Dalmau (III) de (noble i lloctinent general de Catalunya, 1638-40).

Santa Coloma, comtat de

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, segle XVI – )

Títol senyorial concedit el 1599 a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor de la vila.

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 al seu nèt -fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina- i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt.

La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós.

Continua en la mateixa família.

Santa Coloma, Bernat de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. El 1390, arran de la invasió feta pel comte d’Armanyac al nord de Catalunya, durant el regnat de Joan I, actuà en defensa del país. Un germà seu caigué presoner en aquest conflicte.

Pel maig de 1409 anà a Sardenya amb l’expedició sortida de Barcelona a les ordres de Pere Torrelles. Participà a la campanya on fou obtinguda la gran victòria de Sanluri.

Pel desembre de 1409 tornà a Catalunya, on informà Martí l’Humà de la situació sarda.

Santa Coloma, Arnau de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Noble. Serví a Sicília. Destacà a les campanyes per dominar l’illa enfront dels rebels. Fou partidari de Bernat de Cabrera. Actuà com un dels caps principals de les forces armades que s’enfrontaven a les oposicions nobiliàries alçades contra Martí el Jove.

Tornà a Catalunya, prengué part a les turbulències sorgides durant l’interregne (1410-12). Aleshores actuava a les ordres del comte de Foix i vescomte de Castellbó per afavorir la candidatura reial de Lluís de Calàbria, tot provocant alguns desordres de caràcter coactiu.

Pel desembre de 1411 s’emparà per sorpresa del castell de Rosanes. Aquest fet mogué la Generalitat a alçar sometent per a foragitar-lo.

Santa Cecília de Riutort

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Llogaret, centrat en l’antiga església parroquial, romànica, aturonada a 867 m alt, a la dreta del Llobregat, poc abans de la confluència amb el riu Tort, on hi ha l’estació de Riutort i Gavarrós de l’antic ferrocarril de Manresa a Castellar de N’Hug.

Santa Cecília de Ragort

(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Església i petit veïnat, situada en un fondal a l’oest de la vila, prop del mas Ragort.

És romànica (segle XII), bé que allargada i modificada profundament el 1611.

Santa Caterina de Barcelona

(Barcelona, Barcelonès)

Antic convent de frares dominicans.

Establert l’orde en aquesta ciutat el 1219, al final del segle XIII ja tenia construïda l’església, un claustre i diferents dependències conventuals, que foren ampliades successivament, fins que foren totalment destruïdes el 1837. Estaven situades a l’antic raval de Sant Pere.

Es conserven nombrosos gràfics i restes decoratives d’aquest singular conjunt monumental, de tanta influència en el posterior desenvolupament de l’arquitectura gòtica barcelonina.

Contenia nombrosos monuments funeraris, d’un gran interès des del punt de vista de l’escultura, i altres obres d’art.