Arxiu d'etiquetes: agermanats

Tretze, els -junta Germanies-

Deixa un comentari

(País Valencià / Illes Balears, segle XVI)

Junta revolucionària agermanada. Era formada per tretze persones (una de les quals el dirigent o instador) que als regnes de València i de Mallorca es constituí com a òrgan suprem de govern, amb plenes atribucions, enfront de l’autoritat del lloctinent o governador i amb domini efectiu —en l’elecció i en el govern— sobre la generalitat, el Gran i General Consell i els consells municipals respectius.

Els Tretze de València foren elegits el 1520 pels caps dels oficis; tenien la seva residència a la ciutat de València. A imitació de la junta central, a les poblacions importants se’n constituïren, també amb el nom dels Tretze, de locals: els membres d’aquestes juraven fidelitat i ajuda mútua en presència d’almenys un dels Tretze de València; jeràrquicament estaven sota l’obediència directa dels Tretze de la capital.

Aquestes juntes foren renovades anualment i les persones eren elegides entre els menestrals en nombre proporcional a la importància dels oficis. Els Tretze tingueren cura de l’orde públic i del règim econòmic dels consells municipals, així com de la direcció de la guerra contra l’exèrcit reialista. Hi hagué en total tres eleccions dels Tretze.

A Mallorca, l’organització dels Tretze hi fou imitada el 1521 a la ciutat de Mallorca i als pobles de l’illa, però hi durà només uns quants mesos, puix que en fer-se càrrec de les Germanies la fracció més extremista de Joanot Colom, aquest hi instaurà un règim personal i dictatorial.

Els cronistes, des de Viciana, atribuïren el nombre de tretze al nombre dels apòstols que seguien el Crist. Sembla que el tipus de govern fou inspirat en el d’algunes repúbliques italianes que els agermanats citaren sovint com a model.

Tordera, Francesc

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Cap agermanat. Figura important de les Germanies de València. Era membre del consell agermanat dels Sis de Xàtiva, el 1521.

El 24 de juliol d’aquest any destacà, com a auxiliar de Vicent Peris, a la sonada victòria de Gandia sobre les forces del virrei.

Terol, Pere

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XV – segle XVI)

Dirigent agermanat. Notari. El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola.

Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola: elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebel·lió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors.

Propagà la rebel·lió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena. Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar el càrrec de síndic.

Arran de la rendició de la ciutat a les tropes del marquès de Los Vélez, fugí a Castella a terres d’aquest; mentrestant, el seu fill lluitava com a patge de Ramon de Rocafull al servei del lloctinent general Diego de Mendoza. Gràcies a la influència del marquès, fou inclòs en el perdó general del lloctinent (1521).

Germana de Foix, lloctinent de València, el processà, però l’inclogué també en el perdó; tanmateix, l’interdí de tornar al Regne de València. Les repetides peticions del justícia i els jurats d’Oriola al rei (1525) i al lloctinent (1527) que fos empresonat i no li fos permès de tornar sembla que foren infructuoses.

Sorolla, Guillem *

Deixa un comentari

Nom amb què era conegut el dirigent agermanat valencià Guillem Castellví  (segle XV-1522).

Peris, Vicent

1 Resposta

(Sogorb, Alt Palància, segle XV – València, 1522)

Dirigent agermanat. Va adquirir molta influència a la Junta dels Tretze, i amb la seva demagògia aviat s’apoderà de la direcció del moviment.

Va vèncer el virrei, comte de Mèlito, a Biar, però fou mort a València.

Peris, Llorenç

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Cap agermanat. El 1521 era cap dels d’Alzira. Defensà aquesta població, durant divuit dies, dels atacs de 8.000 reialistes. Aquests hagueren de retirar-se després de sofrir 2.000 baixes.

Palomares, Pere

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, vers 1480 – 30 agost 1521)

Dirigent agermanat. Escrivà d’ofici. El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l’armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola. Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva.

Aconseguí amb armes la rendició d’Elx i el seu agermanament. Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d’Oriola. El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l’exèrcit reialista (batalla d’Oriola).

Caigut presoner, fou esquarterat l’endemà de la rendició de la ciutat.

Orpesa, batalla d’ -1521-

Deixa un comentari

(Orpesa, Plana Alta, finals juny 1521)

Fet d’armes ocorregut a les envistes de la població, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers, i les del duc de Sogorb.

Aquest esclafà els agermanats, molts del quals s’ofegaren a les sèquies i a la mar. Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard.

Oliver, Pere -agermanat-

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 24 gener 1522)

“Botifoc“  Dirigent agermanat, de la facció extremista de la Germania mallorquina.

Arran d’un intent de contrarevolució contra la política extremista dels germans Colom, dirigida pel regent de la governació misser Esbert, fou pres i degollat a la plaça de Cort en l’anomenada Nit dels Set.

Navarro, Josep -agermanat-

1 Resposta

(Muro d’Alcoi, Comtat, segle XVII – València, 29 febrer 1694)

Barber. Cap militar de la Segona Germania, comandà l’exèrcit dels agermanats que fou vençut per les forces reials a Sella (15 juliol 1693). El lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, posà preu al seu cap (mil lliures si era lliurat viu i cinc-centes si ho era mort).

Bé que pogué de moment refugiar-se a Villena, dins el regne de Castella, fou empresonat pel lloctinent del corregidor d’aquesta ciutat i lliurat a les autoritats reials valencianes. Condemnat a mort per l’audiència de València, fou penjat a la porta de Sant Vicent i el seu cos fou esquarterat.