Arxiu d'etiquetes: 1977

Unió Democràtica del País Valencià

(País Valencià, 1962 – 1977)

(UDPV)  Partit polític d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos. Entre els seus dirigents hi havia Vicent Miquel i Diego, Rafael Lluís Ninyoles, E. Sena i M. Viadel. Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de V. Ruiz Monrabal, V. Diego, F. Fayos i E. Escrivà. Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV (J. Maldonado i Almenar, J. Duato i Chapa, V. Andreu i A. Escrivà).

Al maig de 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol. Al juny de 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres Jornades de l’EDCEE a l’abadia de Montserrat. El 1974 celebrà el seu II Congrés, i el 1976 el III.

Dins el panorama polític del País Valencià, la UDPV formà part de la Taula de Partits del País Valencià, del Consell Democràtic del País Valencià (1974) i, més tard, de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

Després del seu fracàs en les primeres eleccions democràtiques estatals del 1977, desaparegué.

Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià

(València, 1976 – 1977)

Institució creada a la ciutat, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.

En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un estatut d’autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià. Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia.

Els grups polítics i els sindicats fundadors d’aquest front unitari foren Comissions Obreres, Convergència Socialista del País Valencià (posteriorment Partit Socialista del País Valencià), Demòcrates Independents del País Valencià, Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja, Partit Comunista d’Espanya (després Partit Comunista del País Valencià), Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, Partit Socialista Popular, Partit Carlí, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit del Treball d’Espanya (més tard Partit del Treball del País Valencià), Unificació Comunista d’Espanya, Unió Democràtica del País Valencià i la USO. Al cap de poc s’hi uní la UGT i se’n separà l’Organització Comunista d’Espanya.

Realitzà diverses reunions amb organitzacions similars d’arreu de l’estat espanyol i representà el País Valencià dins la Coordinació Democràtica, organisme que les englobà totes.

La Taula organitzà manifestacions en defensa de les seves posicions i entre les seves pretensions hi hagué la de celebrar la Diada Nacional del País Valencià, prohibida i perseguida per les autoritats franquistes.