Arxiu d'etiquetes: dretes

Acció Popular Catalana

(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)

(APC)  Partit polític. Adherit a la CEDA.

Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.

Unión Monárquica Nacional

(Barcelona, febrer 1919 – 1932)

(UMN) Partit polític. Fundat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí (després comte d’Egara), diputat i cacic del districte de Terrassa.

Aplegava l’ala més unitarista i dretana del monarquisme català, per contrast amb el sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada.

Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de l’UMN la convertí en el suport polític més ferm del règim de Primo de Rivera a Catalunya, i Alfons Sala fou nomenat president de la Mancomunitat dictatorial (1924-25).

Fugaçment ressuscitat el 1930, el partit desaparegué de fet amb la República, i els seus homes s’integraren en les organitzacions de l’extrema dreta alfonsina, com ara la Penya Blanca.

Unió Regionalista

(Barcelona, 1899 – 1901)

Grup polític. Era, de fet, una transformació de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja, que, davant el fracàs del polaviejisme i de la temptativa de col·laboració amb el partit de Silvela, adoptà aquest nom nou.

L’any 1901 es fusionà amb el Centre Nacional Català i formà la Lliga Regionalista.

Traza, La

(Barcelona, juliol 1923 – 1935)

Organització d’extrema dreta inspirada en el feixisme italià i creada pel capità Alberto de Ardanaz, Marià A. Pérez-Terol i d’altres.

Publicà un butlletí (1924) i desenvolupà episòdicament activitats de propaganda, fins que, el 1935, els seus pocs membres s’adheriren al falangisme.

Penya Blanca

(Barcelona, 14 abril 1931 – març 1933)

Agrupació política monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII. Creada el mateix dia de la proclamació de la República per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.

Entre el centenar de membres inicials hi havia significades figures de l’aristocràcia catalana, posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats. Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren destacats monàrquics.

El 1932 anà a les eleccions del Parlament de Catalunya, en coalició amb els tradicionalistes. El 1933 s’adherí a Renovación Española, i posteriorment s’integrà en el nou partit Dreta de Catalunya.

Front Català d’Ordre

(Catalunya, 16 febrer 1936)

Coalició electoral dels partits catalans de dreta, constituïda per oposar-se al Front d’Esquerres de Catalunya en les legislatives del 1936, en les quals fou derrotada.

Estava constituït per la Lliga Catalana, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española.