(València, 1962 – 1967)
Revista d’art i arquitectura, sense periodicitat. Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figurava importants especialistes.
Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics.
Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres.
(Maó, Menorca, 21 juny 1911 – 19 novembre 1967)
Arxivera i arqueòloga. El 1954 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric.
Com a arqueòloga, cal consignar el seu descobriment de les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port. Excavà també a Sant Vicent d’Alcaidús i, juntament amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons.
Organitzà a Menorca la X Congrés Nacional d’Arqueologia.
(el Ferrol, Galícia, 4 novembre 1892 – València, 25 novembre 1967)
Historiador de l’art i erudit. Ingressà a l’acadèmia militar d’Àvila, on prestà serveis al cos d’intendència i fou professor d’idiomes. Establert a València (1925), es dedicà a l’estudi de la iconografia i la pintura medieval valencianes.
Amb Ch.R. Post, esclarí i definí la personalitat artística de molts pintors valencians. Identificà Miquel Alcanyís amb els mestres de Gil i Pujades i del Bambino Vispo. Dedicà una particular atenció a Marçal de Sax, Pere Nicolau, Gonçal Peris, el mestre de Bonastre i el de la Porciúncula, i al binomi Jacomart–Reixac. Era membre de la Hispanic Society de Nova York i acadèmic de Sant Carles.
Publicà El Maestro de Santa Ana y su escuela (1950), El Museo Provincial de Bellas Artes de San Carlos (1954), la sèrie La pintura medieval valenciana i molts articles i monografies en revistes especialitzades.
(Alcoi, Alcoià, 1890 – Madrid, 1967)
Escriptor. Des dels deu anys visqué a Madrid. És autor d’obres teatrals diverses, sarsueles i comèdies per a infants.
També ha publicat narracions com El árbol de Navidad (1930), Numancia (1945) i Cuentos fabulosos (1947), entre altres.
(València, 31 juliol 1897 – 10 novembre 1967)
Crític musical. Professor a l’Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza. Escriví articles de crítica musical a “El Mercantil Valenciano” i “La Correspondencia de Valencia” i col·laborà a Radio Nacional de España a València.
Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música. Col·laborà a “Taula de Lletres Valencianes”, “Valencia Atracción” i altres revistes.
(Manacor, Mallorca, 1901 – 1967)
Historiador i escriptor. Farmacèutic, s’especialitzà en història de Manacor.
Publicà nombroses monografies locals, entre les quals cal destacar Un alzamiento carlista en Manacor. Sa Llorençada… (1945), sobre els fets del 10 d’agost de 1835, i una Historia de Manacor (1966), que comprèn fins al segle XIX.
És autor també de diverses obres teatrals en català, algunes de les quals recollides en volum el 1936.
(Illa, Rosselló, 8 febrer 1891 – 11 agost 1967)
Lingüista. Fou professor universitari a Grenoble (1923-26), Estrasburg (1926-31) i París (1931-63), i membre corresponent de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Deixà obres importants, com Phonétique historique du Roussillonnais (1924), Morphologie historique du Roussillonnais (1924), La diphtongaison en Catalan (1925), Études de phonétique générale (1927) i Traité de prononciation française (1956).
(València, 1963 – 1967)
Moviment artístic. Sorgí per influència d’un moviment homònim castellà. La seva actitud fou de recerca d’alternatives al realisme contemporani en funció del seu desig de reflectir les tensions socioculturals del moment.
Identificats amb el llenguatge del corrent Crònica de la Realitat, es decantaren per un expressionisme popular senzill d’exposició, directament vinculat amb l’anomenada civilització de les imatges, i posaren en relleu tota la seva força expressiva i testimonial.
El seu llenguatge, gairebé impersonal, facilità la presentació no la interpretació ni la representació del contingut, nodrit amb l’enfrontament crític amb la societat tecnificada i massificada, amb l’home instrumentalitzat i alienat.
Intervingueren en el moviment l’Equip Crònica, Martí i Quinto, J.A. Toledo, J.M. Gorris i el crític Tomàs Llorens, entre els més destacats.
(València, 27 agost 1895 – 28 juny 1967)
Escriptor. Germà de Miquel. Publicà narracions, teatre i, sobretot, poesia.
El seu llibre més important i antològic és Semprevives (1963), que recull la tradició floralesca de Teodor Llorente i alhora la valencianitat popular.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 18 maig 1967 – )
Política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1990), exercí l’advocacia fins l’any 1999.
Fou senadora per Eivissa i Formentera (1996-99) per la candidatura de l’agrupació d’electors Eivissa i Formentera al Senat. Fou cap de llista del Pacte Progressista d’Eivissa en les eleccions al Parlament Balear del juny de 1999, i fou elegida presidenta del Consell d’Eivissa i Formentera. Des de llavors a ocupat diversos càrrecs al Govern Balear.
Membre del Grup de Teatre Arts i Oficis.
Dades dels Països Catalans 