Veure> Yxart i de Moragas, Josep (crític literari).
Ixart i Moragas, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: crítics/ques
Esplugues, Miquel d’
Veure> Miquel d’Esplugues (religiós, crític i pensador).
Casalduero i Martí, Joaquim
(Barcelona, 23 abril 1903 – Madrid, 20 febrer 1990)
Crític literari. Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA. Professor a la University of California.
Ha publicat Sentido y forma de las Novelas Ejemplares (1943), Sonido y forma del Quijote (1949), Vida y obra de Galdós (1962), Estudios sobre literatura española (1962), Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda (1975) i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento (1977).
Borràs i de Palau, Joan
(Barcelona, 25 setembre 1868 – 29 gener 1953)
Crític musical i compositor. Autor de diverses cançons, algunes de les quals han esdevingut populars, com Vareta del mar, La farigola, La barca, Cançó de maig, etc.
També compongué música d’església i un oratori.
Armet i Ricart, Salvador
(Barcelona, 1860 – 1928)
Folklorista i crític musical, conegut també pel títol de comte (consort) de Carlet i del Castellar.
Entre altres monografies d’història i de geografia de les comarques pirinenques, publicà la Monografia de les Valls d’Andorra (1905). També publicà un Estudi sobre el cant pla o gregorià (1883).
Virella i Cassañes, Francesc
(Barcelona, 1856 – 27 maig 1893)
Crític musical i advocat. En restar cec, escriví articles i altres treballs evocant els seus copiosos records de la vida musical.
Obres seves són La ópera en Barcelona (Estudio histórico crítico) i Tabla cronológica de las óperas cantadas en Barcelona desde la reedificación de su Casa-teatro en 1788.
Vilanova i Andreu, Antoni
(Barcelona, 22 març 1923 – 5 febrer 2008)
Professor, investigador i crític literari. Professor de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona i catedràtic des del 1975.
Especialista en l’estudi de les fonts literàries, ha publicat diversos estudis sobre la literatura del segle d’or (sobretot Erasmo y Cervantes, 1949; Las fuentes y los temas del Polifemo de Góngora, 1952) i la novel·la de postguerra (Novela y sociedad en la España de la postguerra, 1967).
Responsable de l’edició crítica d’obres com Lo somni (1946) i La lozana andaluza (1952), membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Real Academia Española.
Valbuena i Prat, Àngel
(Barcelona, 6 abril 1900 – Madrid, 2 gener 1977)
Crític literari i historiador. S’especialitzà en edicions de clàssics castellans, però l’obra que el consagrà fou Historia de la literatura española (1950), en tres volums, molt reeditada.
Fou professor de la Universitat de Barcelona, i el 1939, destituït, hagué d’anar-se’n a Múrcia.
Altres obres: Los autos sacramentos de Calderón (1924), Calderón (1940) i Literatura castellana (1974).
Tintorer i Vilaseca, Emili
(Madrid, 1870 – Barcelona, 1945)
Escriptor i crític teatral. Llicenciat en dret a Barcelona (1892).
Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O. Martí, Cyrano de Bergera, d’E. Rostand, que tingué un gran èxit.
Fou un dels fundadors de la revista “Joventut”, on féu sempre les crítiques teatrals; després (1907) passà a “Las Noticias”, on, amb el pseudònim Max, publicà la secció Paradojas.
És autor de l’obra La moral en el teatre (1905) i dels drames El geni (1904, en col·laboració amb F. Pujulà), continuat per El boig (1907), Mal de verge (1906) i Dintre la gàbia (1906).
Soler i Miquel, Josep
(les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Barcelona, 21 març 1897)
Crític literari. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos.
Amic de Joan Maragall, es decantà cap a la crítica literària i es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme. Des del 1894 fins al seu suïcidi col·laborà a “La Vanguardia”.
A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l’acte creatiu com a producte de la sensibilitat. Rebutjà la crítica analítica i defensà i practicà la crítica impressionista.
Maragall reuní part dels seus articles a Escritos de José Soler y Miquel (1898), i el 1900 li fou editada la traducció de Lo poema del Rose, de Frederic Mistral.
Dades de Catalunya 