Arxiu d'etiquetes: 1950

Tous i Ferrer, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1859 – 29 agost 1950)

Periodista i empresari. El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una “Biblioteca Balear”. El 1893 fundà el diari “La Última Hora”, amb criteris periodístics renovadors. El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric.

Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista. Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma de Mallorca (1916), el Progrés Urbà (1922) i l’Aeromarítima Mallorquina (1923).

La seva brillant vinculació al món de l’espectacle el dugué a prendre part en la societat de la Sala Born i en la construcció del Cinema Progrés i de l’actual plaça de toros (1928). Aquesta darrera iniciativa influí en el creixement urbà d’un sector important de Palma de Mallorca.

Serra i Busquets, Sebastià

1 Resposta

(Son Ferriol, Palma de Mallorca, 1950 – )

Historiador i polític. Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, fou professor d’història a la Universitat de les Illes Balears.

Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes. Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca, on ocupà el càrrec de secretari polític. Fou diputat al Parlament balear (1983 i 1987).

Col·laborador de “Randa”, “L’Avenç” i “Historia-16”. Dirigí el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears. Fou director l’Institut d’Estudis Baleàrics (2007-10).

Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels estudis històrics contemporanis a Mallorca, promovent tota mena de congressos, reunions científiques i publicacions col·lectives, sobretot respecte a temes com les migracions, la premsa i el món cultural.

Entre les seves publicacions destaquen L’Esquerra Nacionalista a Mallorca (1900-1936) (1986), La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica (1993), Cultura i compromís polític a la Mallorca contemporània (1995), La transició a les Illes Balears (1998) i Els anys vint a les Illes Balears (1999).

Salvà i Tomàs, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1950 – )

Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona (1973), es doctorà el 1978. Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, en fou catedràtic de geografia humana.

S’ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població. Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca (1987).

Ruano i Llopis, Carles

Deixa un comentari

(Orba, Marina Alta, 10 abril 1878 – Mèxic, 2 setembre 1950)

Pintor i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909. El 1912 féu el seu primer cartell de toros. Exposà a Madrid i a Bilbao (1919). Col·laborà a “La Esfera”, “Mundo Gráfico”, “El Mercantil Valenciano”, etc.

El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934. Foren remarcables les seves exposicions a Nova York (1945) i a Mèxic (1949).

És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui.

Fundació Bryant

4 Respostes

(Estats Units, 1950 – 1997)

Institució. Fundada per William J. Bryant, que ha promogut recerques arqueològiques als Països Catalans.

Iniciades a l’amfiteatre de Tarragona (1950-55) i continuades a l’illa de Cullera (1955-56) i a Mallorca (ciutat romana de Pollentia i necròpolis fenícia de Son Real). També féu possible l’excavació del poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi (1968).

Ha patrocinat l’edició de treballs sobre aquestes excavacions, entre els quals Antoni Arribas (ed.), Pollentia. Estudio de los materiales, I (1983), M.L. Palanques Las lucernas de Pollentia (1992), Enric Sanmartí, Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia (1996).

Figueres, Pere -cantautor-

Deixa un comentari

(Pontellà, Rosselló, 14 març 1950 – )

Intèrpret i autor de cançons. Integrat al grup Guillem de Cabestany el 1970, fou el màxim exponent de la Nova Cançó a la Catalunya Nord, on ha cantat gairebé per tots els pobles.

Ha enregistrat els discs Près d’aquest país sóc (1973), amb textos de Joan Amade i Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra (1976), amb lletra i música pròpies.

Fernández i Gómez-Pantoja, Jordi

Deixa un comentari

(A Guarda, Galícia, 1950 – )

Arqueòleg. Especialitzat en el món fenici púnic i la prehistòria de les Pitiüses, fou conservador-director del Museu Arqueològic d’Eivissa des del 1974.

Entre els seus treballs destaquen Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa (Formentera) (1975, en col·laboració) i Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins (Eivissa) (1992).

Draper, Alfons

Deixa un comentari

(Prats de Molló, Vallespir, 1871 – Perpinyà, 1950)

Conseller a la cort d’apel·lació de Montpeller.

Autor d’una tesi intitulada Recherches sur l’histoire des corps d’arts et métiers en Roussillon sous l’Ancien Régime (1898), fonamental per a qualsevol estudi d’economia sobre aquesta qüestió.

Cremades i Arlandis, Ferran

Deixa un comentari

(Bellreguard, Safor, 19 gener 1950 – )

Novel·lista. Després d’un primer llibre de poemes, Paraula del vent i del foc (1976), guanyà el premi Sant Jordi 1977 amb la novel·la Coll de serps (1978), en què la violència i l’erotisme dominen la narració.

Publicà altres novel·les com La femina de la Pobla de les femmes pecadrius (1980), El cant de la Sibyla (1983), Cafè fet exprés (1985), Hotel Àfrica (1987), Línia trencada (1991), Plaça rodona (1995). També s’ha dedicat al llibre infantil: Vaixell de neu (1989) i Dragomon (1994).

Ha treballat igualment com a fotògraf i ha realitzat diversos curtmetratges experimentals.

Cortina i Pérez, Josep Maria Manuel

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1868 – 29 gener 1950)

Arquitecte. Graduat el 1891, treballà a Barcelona i des del 1900 a València, d’on fou arquitecte municipal.

Del volum de la seva obra, influïda per Violet le Duc i per l’arquitectura de Domènech i Montaner, cal esmentar: el pla general de la ciutat de València, alguns edificis de la mateixa ciutat i l’institut oftalmològic del doctor Viciano a Algemesí.