Arxiu d'etiquetes: 1847

Taronjí i Cortès, Josep

(Palma de Mallorca, 10 març 1847 – 4 gener 1890)

Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis eclesiàstics, i es donà a conèixer com a poeta l’any 1870 a l’Ateneu Balear. Adherit al moviment de la Renaixença en el moment de ple auge, va mantenir relació amb els escriptors de Catalunya i de València en diferents col·laboracions en revistes literàries.

Uns poemes de caràcter completament romàntic (Sóller i A la Llotja de Palma) foren la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1871. Amb el pseudònim de Lo Trobador Mallorquí publicà els seus Poemes l’any 1883, en què aplegava tota l’obra escrita fins aleshores.

A conseqüència d’haver publicat l’estudi Algo sobre el Estado religioso y social de la isla de Mallorca, sobre el drama dels xuetes, es pertorbà la pau benestant de l’illa. Fou canonge de Granada (1878-84); després tornà a Mallorca, on morí.

Altres obres seves són Las virtudes cristianas en la vida moderna (1881) i La Biblia considerada como poema (1887).

Tabalet, El

(València, 2 maig 1847 – 31 juliol 1847)

Setmanari d’humor. Editat per Josep Bernat i Baldoví. Continuador de “La Donsayna” (1844-45) i precedent immediat d’“El Sueco” (1847). Publicà tretze números.

Satiritzava el centralisme madrileny i l’actualitat política i social.

Hi ha reproduccions en facsímil de la col·lecció dels anys 1877, 1911 i 1972.

Sueco, El

(València, 5 setembre 1847 – 28 novembre 1847)

Setmanari humorístic. Dirigit per Josep Bernat i Baldoví. Publicà tretze números, que foren redactats pel seu director, juntament amb Pasqual Pérez i Rodríguez. El conjunt dels escrits del setmanari és humorístic i costumista.

L’any 1877 en sortí una segona edició, facsímil, realitzada per la llibreria Pasqual Aguilar, amb uns apunts biogràfics sobre Pérez i Rodríguez a càrrec de Constantí Llombart.

Rico i Vidal, Joan

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1773 – València, 1847)

Polític. Ingressà en l’orde franciscà. El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament. Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament.

Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calvo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València. Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calvo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i el féu detenir. Més tard fou enviat per la Junta a Morvedre i a Castelló de la Plana per evitar d’altres assassinats.

El 1811 publicà unes Memorias históricas sobre la revolución de Valencia…

Ramis, Domènec

(Palma de Mallorca, segle XIX – 1847)

Dominicà. Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaros los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca.