(Barcelona, març 1859-1936 / 1978- )
Certamens poètics anuals.
Diversos escriptors sol·licitaren a l’ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393. Aprovada la petició per l’ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als tres premis ordinaris, i posà la festa sota la seva protecció.
Constituït així el Consistori dels Jocs Florals de Barcelona, segons els Estatuts per al bon règim… la seva finalitat era de revisar i de fer reconèixer una institució establerta pels antics reis de Catalunya-Aragó i de moure la joventut al conreu de la literatura i la llengua catalans. Abans hom havia intentat de ressuscitar la festa amb els mites inherents del trobador i de la llengua llemosina.
Pel que fa a les particularitats de la celebració, sembla que la idea d’elegir una reina fou de A. de Bofarull, la divisa Pàtria, Fides, Amor -que correspon als tres premis ordinaris- fou una pensada de J. Rubió i Ors, i M. Milà i Fontanals fou qui defensà més decididament l’ús exclusiu del català.
El primer diumenge de maig de 1859 se celebraren els primers Jocs Florals de Barcelona o de la Llengua Catalana a la Sala del Consell de Cent.
L’estructura o el mecanisme de la institució era el següent: els mantenidors, en nombre de set i diferents cada any, eren els jutges que atorgaven els premis; l’element permanent era constituït pel consell directiu, que constituïa la junta rectora i de govern, i el cos d’adjunts -en termes actuals, l’assemblea-; els patrocinadors, els contribuents, etc.
A més de premis ordinaris -englantina, viola i flor natural-, hom atorga altres premis, fruit de donacions institucionals o particulars. Quan un poeta obté tres vegades un premi ordinari és proclamat mestre en gai saber.
Se celebraren fins al 1936, amb la particularitat només que els del 1902, suspesos per l’autoritat militar, es feren a Sant Martí del Canigó, i els del 1924 a Tolosa, al Llenguadoc.
Bé que és cert que els Jocs Florals donaren un fort impuls a la Renaixença, també és cert que a la darreria del segle XIX començaren a convertir-se en una institució anacrònica.
A partir del 1940 i fins el 1970 se’n féu a Barcelona, cada primer diumenge de maig, una commemoració privada. També, a partir del 1941, començaren les celebracions a l’exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana.
A partir del 1978 es tornaren a celebrar a Barcelona.
Retroenllaç: Guimerà i Jorge, Àngel | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Alcover i Maspons, Joan | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Bassegoda i Musté, Bonaventura | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Bassegoda i Amigó, Bonaventura | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Bartrina i d’Aixemús, Joaquim Maria | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Bartrina i d’Aixemús, Francesc | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Barallat i Falguera, Celestí | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Balaguer i Cirera, Víctor | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Aulèstia i Pijoan, Antoni | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Atlàntida, L’ -poema- | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Rahola i Llorens, Carles | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria de | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Anglo-Catalan Society, The | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Anglada i Reventós, Francesc | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Amigó i Batllori, Leandre | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Amer i Omar, Miquel Victorià | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Rius i Taulet, Francesc de Paula | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Acadèmia de la Llengua Catalana | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Bofarull i de Brocà, Antoni de | Dades de Catalunya