(Palma de Mallorca, 1701 – 1773)
Escriptor. Destacà com a teòleg i poeta. Escriví en llatí i en castellà.
Valentí i Zaforteza, Rafael
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1773
Tormo i Julià, Bartomeu
(Albaida, Vall d’Albaida, 1718 – Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel, 1773)
Escriptor. Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo i Julià. Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València.
Deixà inèdits diversos col·loquis i una breu peça còmica, La fira d’Albaida. A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana, composició en versos apariats de 6 i 10 síl·labes, plena d’incorreccions gramaticals, on crítica els costums del seu temps, fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880.
Salamó, Simó
(Illa, Rosselló, 1706 – la Torre d’Elna, Rosselló, 1773)
Prevere i escriptor. Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la universitat de Tolosa. Fou beneficiat de l’església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d’Avall i després d’Òpol (1759-68) i de la Torre d’Elna (1772).
Amb Melcior Gelabert escriví obres en llatí: Compendiosa regula cleri (1753), Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita (1756), Regula cleri es sacris litteris… (1757) i, sobretot, l’obra ascètica en català Regla de vida, que constitueix una obra cabdal de la literatura de l’època. Aquesta obra fou completada per un Manual de càntics (1755) dels mateixos autors.
Ros i Hebrera, Carles
(València, 4 novembre 1703 – 6 abril 1773)
Escriptor i notari. Defensor de la llengua, apareix al segle XVIII com a impulsor del conreu del català de València i un clar precedent del segle XIX, època de renaixement literari.
De la seva producció cal destacar un Diccionario valenciano-castellano (1739). Entre altres obres didàctiques o purament literàries i miscel·lànies, sobresurten Coloquio en elogio de la noble y preclara arte de notaria (1745), Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752), Rondalla de rondalles (1768), Tractat d’adagis i refranys i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana (1733) i Breve diccionario valenciano- castellano (1739).
Com a poeta deixà escrits tres volums de Poemes bilingües i una col·lecció de romanços.
Riquer i Arabí, Antoni
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 17 gener 1773 – 3 juliol 1846)
Corsari. Es distingí manant una petita nau de 72 tones i nou canons, la Vives, amb la qual capturà, en heroic i desigual combat, el vaixell anglès Felicity (1806). El seu pare morí en l’acció.
Rico i Vidal, Joan
(Monòver, Vinalopó Mitjà, 1773 – València, 1847)
Polític. Ingressà en l’orde franciscà. El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament. Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament.
Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calvo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València. Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calvo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i el féu detenir. Més tard fou enviat per la Junta a Morvedre i a Castelló de la Plana per evitar d’altres assassinats.
El 1811 publicà unes Memorias históricas sobre la revolución de Valencia…
Richart i Pérez, Vicent Ramon
(Biar, Alt Vinalopó, 20 juny 1773 – Madrid, 6 maig 1816)
Polític. Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil (1797). Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid (1800), fou advocat del Consejo de Castilla (1801).
Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions. Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado (1812-13). Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O’Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals.
Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII de Borbó i per la manca de recompensa pels seus serveis, participà en la conspiració del general Díaz Porlier (1815) des de Madrid; detingut, fou absolt per manca de proves.
Aleshores organitzà una conjuració per assassinar Ferran VII, muntada segons el sistema anomenat del triangle (cèl·lules de tres persones, que desconeixen les altres cèl·lules), motiu pel qual fou anomenada Conspiració del Triangle. Detingut pels sergents de marina que havien de perpetrar el crim, fou jutjat i executat.
Dades dels Països Catalans 