(Illes Balears, segle XX)

Conjunt de poetes de la primera meitat del segle XX, vinculats especialment a la revista “La Nostra Terra” i cultivadors d’un humanisme d’arrel clàssica i mediterrània.

Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover i Maspons, i els membres més destacats del grup, Miquel Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, Miquel Forteza i, per bé que menys vinculat a ells, Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Després de la guerra civil també comptà amb Miquel Gayà, Llorenç Moyà i Miquel Dolç.

Uns trets comuns la caracteritzen: rigor formal, musicalitat, transfiguració del paisatge, mediterrianisme, herència hel·lènica i humanista en general, llengua depurada i literària, tot i que recull “l’agre de la terra”.

El noucentisme potencià el sentit i la importància de l’Escola, i Josep Carner, Bofill i Mates i, sobretot, el grup format entorn de “Catalunya” (1903-05), se’n feren ressó i promogueren els contactes i els viatges dels autors baleàrics a Barcelona.