Arxiu d'etiquetes: protestants

Romà i Ferrer, Melcior

Deixa un comentari

(Baells, Llitera, segle XVI – València, segle XVII)

Frare dominicà, convertit al protestantisme. Sembla que fou procurador del seu ordre a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa (Llenguadoc). Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents.

El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac (Bergerac), es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603.

Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya *

Deixa un comentari

Veure> Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya  (institució protestant, 1985- ).

Capó i Ferrer, Josep

2 Respostes

(Maó, Menorca, 4 abril 1888 – 29 juny 1953)

Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Joan i de Samuel. Fou superintendent protestant de Catalunya i Balears (1928).

Intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català (1924-28).

Fou el pare d’Alfred Capó.

Capó i Ferrer, Joan

2 Respostes

(Maó, Menorca, 7 abril 1889 – Palma de Mallorca, 22 abril 1967)

Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Josep i de Samuel.

Fou pastor al Clot i al Poblenou (Barcelona), així com a Palma de Mallorca, Capdepera, Portocristo i Rubí.

Capó, Alfred

1 Resposta

(Barcelona, 1909 – Montevideo, Uruguai, 16 abril 1942)

Pastor protestant. Fill de Josep Capó i Ferrer. Fou pastor a Montevideo, on morí a l’edat de 33 anys.

Havia traduït al català les epístoles als Gàlates i els Efesis.

La Fundación Alfredo Capó, de Montevideo, promou els estudis evangèlics a l’Uruguai.

Cabrera i Ibarz, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Benissa, Marina Alta, 23 abril 1837 – Madrid, 18 maig 1916)

Dirigent protestant. Primer bisbe (1896-1916) de l’Església Episcopal Espanyola. Sacerdot escolapi, el 1863 abandonà l’orde i es refugià a Gibraltar, on es convertí al protestantisme i es casà amb la mestra Josefa Latorre. Arran de la revolució del 1868 s’establí a Sevilla, on tingué un paper destacat en la introducció a la península de la primera església evangèlica, l’Església Cristiana Espanyola, de ritu presbiterià.

Dirigí “El Cristianismo” (1869-71), primer periòdic protestant aparegut a l’estat espanyol. Establert a Madrid (1875), propugnà l’adopció de l’organització episcopal, la qual cosa provocà una escissió; ell i els seus adherents fundaren l’Església Espanyola Reformada Episcopal. Instaurà a Madrid la seu episcopal, fet que produí un gran enrenou i fins i tot interpel·lacions a les corts. L’antic arquebisbe anglicà de Dublín, Plunket, el consagrà bisbe (1896).

A part algunes obres de tipus literari i religiós i traduccions de tipus doctrinal, féu la compilació d’una Liturgia (1884), basant-se en antigues fonts litúrgiques del tipus mossàrab, romà i anglicà, encara actualment en ús.

White, Benjamin

Deixa un comentari

(Broad-Windsor, Anglaterra, 1868 – Barcelona, 1955)

Missioner protestant, de les Assemblees dels Germans. A Barcelona fundà una església (1931), la qual esdevingué nombrosa aviat.

Proclamada la tolerància religiosa per l’estat espanyol (1945), aquesta comunitat, directa o indirectament, ha format nous grups de cristians, els quals són servits per dirigents nadius.

Uhr, Jan

Deixa un comentari

(Rattvik, Suècia, 13 juny 1858 – València, 9 juliol 1922)

Missioner protestant. Estudià teologia al seminari baptista Bethel, d’Estocolm (1884-86).

Organitzà i dirigí una comunitat evangèlica a Sabadell (1886-95) i exercí el pastorat a València i als pobles de l’entorn (1895-1922).

Edità el periòdic infantil “Hojas Dominicales” (1901-14), que tingué bona acceptació.

Sacharles, Joan de Nicolau

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVI – Londres, Anglaterra, segle XVII)

Protestant. Estudià teologia a Lleida amb el mestre Bartolomé Hernández (1596). Monjo jerònim, cantà missa a El Escorial en presència de Felip III.

Convertit a la Reforma, exercí de metge a Nimes i Arle (Occitània). A Londres sofrí un atemptat en què resultà malferit, però se’n sortí.

Traduí al castellà Bouclier de la Foy, de Pierre du Moulin, obra que presentà a Carles, príncep de Gal·les (1619?), que s’ha perdut, però.

Publicà The Reformed Spaniard (Londres, 1621; versió castellana, 1854).

Ruet i Roset, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 octubre 1826 – Madrid, 18 novembre 1878)

Pastor protestant. Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l’estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l’ex-capellà Luigi Desanctis, i s’uní a l’església valdesa.

El 1855, després d’una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme. Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments.

Condemnat a exili perpetu, s’establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l’Església Lliure d’Escòcia. Des d’allí, gràcies a un nou convertit, Manuel Matamoros, pogué mantenir contacte amb el grup de Barcelona, més o menys dirigit pel farmacèutic Climent Navàs.

El 1868, en proclamar-se la llibertat religiosa amb la Revolució de Setembre, passà a Madrid, on inaugurà una nova capella (1871) i hi féu centenars de conversions.