Arxiu d'etiquetes: Mallorca (hist)

Vilafranca, marquesat de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVIII – segle XIX)

Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Francesc Sureda de Santmartí i de Safortesa, cavaller de Calatrava, sobre la seva possessió o baronia de Sant Martí d’Alenzell. Fou confirmat el 1760 al seu nét, Salvador Sureda de Santmartí i Cotoner, regidor perpetu de Palma de Mallorca i diputat per les Balears.

El 1820 li fou canviada la denominació per la de marquesat de Casa Desbrull al tercer titular, Antoni Desbrull i Boïl d’Arenós, cavaller de Sant Joan, i passà als Villalonga.

Torre, marquesat de la

2 Respostes

(Illes Balears, segle XVIII – )

Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, al capità Nicolau Truiols i Dameto, senyor de la Torre del Fangar i cavaller d’Alcántara. Continua en la mateixa família.

La casa pairal, que havia d’ésser la dels marquesos de la Torre –ça la Torre-, a Palma de Mallorca, fou feta construir per Francesc Truiols (1696-1738) a l’enginyer Martín Gil de Gainza. Actualment és seu del Col·legi d’Arquitectes.

Solleric, marquesat de

2 Respostes

(Mallorca, segle XVIII – )

Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis. El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària. Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava. En l’actualitat es troba vacant.

El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma de Mallorca, dita palau del marquès de Solleric (o can Morell). Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme.

Sóller i d’Alcúdia, vescomtat de

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XIV)

Jurisdicció senyorial concedida in partibus el 1349, per Jaume III de Mallorca, a Carles Grimaldi, senyor de Menton i Rocabruna.

Sindicat Forà

1 Resposta

(Mallorca, 1315 – 3 abril 1834)

Consell plenari dels consellers de la part forana, que es reunia cada any alternativament a Inca i a Sineu per tractat de qüestions comunes a les viles, expedir missatgers a la cort, imposar talls i subsidis i disposar de l’execució dels acords del Gran i General Consell.

El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca, del qual havien de constituir un terç del total dels consellers. Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat.

Amb el temps patí diverses modificacions: tot i que els decrets de Nova Planta el volien abolir, és va mantenir perquè facilitava l’administració de l’illa; la Constitució de Cadis la va liquidar, però la restauració borbònica del 1823 la re-instaurà, finalment fou abolit totalment el 1834.

Sant Joan, cavalleria de son

Deixa un comentari

(Mallorca)

Alqueria, anomenada antigament Imalasen i que des de la conquesta de l’illa pertangué als Montcada, vescomtes de Bearn. Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d’Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarrossa, a Pere de Mura.

Al segle XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del segle XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga.

Forans, revolta dels -1450/53-

3 Respostes

(Mallorca, 1450 – 1453)

Revolta que tingué lloc per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Palma de Mallorca, acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels impostos, de recàrrecs amb motiu de l’amortització del deute públic, etc.

La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercussions a Menorca. Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa.

L’èxit inicial els féu assetjar la capital (26 juliol-1 agost 1450), però a la fi foren rebutjats; el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels forans el pagament dels censos endarrerits i els condemnà a indemnitzar els ciutadans i els recatxats (forans que no s’adheriren a la revolta) per tots els danys fets a llurs béns. A més, el governador de l’illa, Berenguer V d’Oms, féu pagar als rebels 2.000 lliures l’any com a senyal de servitud perpètua (8 abril 1451) i executà dos dels dirigents.

Poc després, tanmateix, els forans es tornaren a revoltar, arribaren davant ciutat i venceren l’exèrcit del governador, manat per Jaume Cadell (a Muro, el 30 abril 1451). Aprofitaren la victòria per assetjar un altre cop la capital (del 5 maig al 3 juny), on tenien l’ajuda d’un grup de menestrals.

Això i el fracàs de les negociacions feren que el rei Alfons IV el Magnànim, decidit a acabar el conflicte, enviés a l’illa un exèrcit de mercenaris italians (saccomanni), que hi desembarcaren per l’agost de 1452, sota les ordres del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill i de Centelles. Aquest vencé els forans a Inca (31 agost), i tot seguit inicià una forta repressió, que culminà amb l’execució dels capitosts Pere Font i Pere Mascaró (1453).

L’obra es completà amb els decrets reials del maig de 1454, pels quals els forans eren condemnats a pagar tots llurs deutes i la meitat del sou de l’exèrcit, a indemnitzar ciutadans i recatxats, a no protestar del saqueig de llurs béns fet pels italians i a pagar una multa de 150.000 lliures.

Aquestes mesures aguditzaren el procés de decadència de les viles i el despoblament del camp i afavoriren la compra per part dels ciutadans d’una gran part de les propietats de l’illa.

El cap principal de la revolta no fou agafat fins al cap d’un quant temps, i fou executat pel gener de 1457.

Dos-cents, els

Deixa un comentari

(Mallorca, 1525)

Cos de milícia permanent. Creat pel lloctinent Miguel de Gurrea i constituït per dues companyies d’infanteria a sou, a les ordres de dos capitans, nomenats pel lloctinent d’entre les classes privilegiades.

Era guarnició de Palma de Mallorca, però, en cas necessari, s’havia de desplaçar a qualsevol punt de l’illa.

Fou una de les mesures creades per tal de reforçar l’autoritat del lloctinent i garantir la definitiva liquidació de la revolta de les Germanies (1521-23).

Consell de Trenta -Mallorca-

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XIV – ? )

(o Consell Menor)  Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda com a diputació permanent del Gran i General Consell.

Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments (dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma de Mallorca).

Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans.

Canarrossa

3 Respostes

(Mallorca)

Antic districte musulmà, un dels dotze en que era dividida l’illa; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Biarn.

Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria del Camí i Santa Eugènia de Mallorca.