(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, al capità Nicolau Truiols i Dameto, senyor de la Torre del Fangar i cavaller d’Alcántara. Continua en la mateixa família.
La casa pairal, que havia d’ésser la dels marquesos de la Torre –ça la Torre-, a Palma de Mallorca, fou feta construir per Francesc Truiols (1696-1738) a l’enginyer Martín Gil de Gainza. Actualment és seu del Col·legi d’Arquitectes.
(Mallorca, segle XVIII – )
Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis. El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària. Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava. En l’actualitat es troba vacant.
El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma de Mallorca, dita palau del marquès de Solleric (o can Morell). Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme.
(Mallorca, segle XIV)
Jurisdicció senyorial concedida in partibus el 1349, per Jaume III de Mallorca, a Carles Grimaldi, senyor de Menton i Rocabruna.
(Mallorca, 1315 – 3 abril 1834)
Consell plenari dels consellers de la part forana, que es reunia cada any alternativament a Inca i a Sineu per tractat de qüestions comunes a les viles, expedir missatgers a la cort, imposar talls i subsidis i disposar de l’execució dels acords del Gran i General Consell.
El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca, del qual havien de constituir un terç del total dels consellers. Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat.
Amb el temps patí diverses modificacions: tot i que els decrets de Nova Planta el volien abolir, és va mantenir perquè facilitava l’administració de l’illa; la Constitució de Cadis la va liquidar, però la restauració borbònica del 1823 la re-instaurà, finalment fou abolit totalment el 1834.
(Mallorca)
Alqueria, anomenada antigament Imalasen i que des de la conquesta de l’illa pertangué als Montcada, vescomtes de Bearn. Aquests la demanaren en feu el 1232 amb les alqueries d’Abennisar, Abenabdala i Pusentala, totes en el terme de Canarrossa, a Pere de Mura.
Al segle XIV ja pertanyia als Santjoan, cavallers, i per enllaç passà, a la primeria del segle XVII, als Gual i, després, als la Cavalleria i als Vilallonga.
Dades dels Països Catalans 