Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Vilella i Polls, Pura

(Barcelona, 1923 – ? )

Pintora i gravadora. Formada a l’Escola de Belles Arts.

Féu la seva primera exposició individual a Barcelona (Sala Rovira) el 1949. Anà a París el 1951, i hi tornà sovint. Ha exposat particularment a Reus, Barcelona i París.

Ha conreat la pintura mural (capella del Cottolengo de Barcelona, 1952) i el figurinisme. Després d’una etapa inicial naturalista, arribà a un expressionisme sempre constructivista i de formes esquemàtiques i geometritzants.

Vilàs i Fernández, Darius

(Barcelona, 1880 – 1950)

Pintor i gravador. Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París.

Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la col·lectiva del 1908 a la Sala Parés. Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona (1910), en la Sisena Exposició Internacional (1911) i en les municipals del 1922 i el 1923.

El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928. Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes (1930) i del Saló de Primavera del 1934.

Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-20 passà per una etapa plenament noucentista, de factura més arcaïtzant (Costa Brava, L’Empordà), i després retornà a un plàcid realisme camperol, ja convencional.

Portà a terme una intensa tasca de muralista, normalment religiós, que féu que hom el comparés amb Maurice Denis; d’aquestes obres -per a Sitges, Palma, Barcelona, Loiola, Montserrat, Sant Pol de Mar, Reus, Santa Coloma de Gramenet, etc-, diverses foren destruïdes el 1936, bé que subsisteix la que ha estat considerada la millor, els murals del Foment de Pietat Catalana, a Barcelona (1924).

Exposà sovint a Barcelona, i participà en exposicions també a Madrid, Vitòria i Palma.

El seu germà fou Joan Vilàs i Fernández  (Barcelona, juny 1892 – mar de la Xina, 11 gener 1920)  Ceramista. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i professor de ceràmica a Bells Oficis. Morí en un viatge al Japó, on anava a perfeccionar-se, pensionat per l’Escola.

Vilar, Joan Baptista

(Tarragona, segle XVI – segle XVII)

Gravador i argenter.

En són coneguts alguns gravats excel·lents, com les portades dels llibres Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, de Francesc de Montcada, i Quatre dels últims tractats de la selva de sentències, de J. Ferrer de Guissona, estampats ambdós a Barcelona el 1623.

Vilà i Burgos, Miquel

(Barcelona, 1940 – )

Gravador i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre. Aquesta darrera institució el premià el 1963.

Ha fet excel·lents xilografies per a obres de bibliòfil. Els seus aiguaforts i les seves puntes seques han estat exposats amb gran èxit en diverses ocasions.

Via, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Argenter i gravador. Féu la seva prova de passantia l’any 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer.

És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta de la catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomàs de Villanueva de la catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Entre les seves obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus (1696).

Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que il·lustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de Barcelona a Joan Josep d’Àustria amb motiu del seu nomenament com a primer ministre (1677).

Vaquer, Francesc

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVII)

Gravador i orfebre, establert a Barcelona. Els seus gravats, tant en metall com en fusta, foren molt apreciats.

El més notable és el que, representant sant Jordi damunt el mapa del Principat, il·lustra les Decisiones de Tristany.

Valls, Ignasi

(Barcelona ?, segle XVIII)

Gravador i argenter. Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta. Col·laborà en la il·lustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades per ordes religiosos barcelonins.

Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI (1746), amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí (1759), i diverses per als germans Francesc (El príncep de Viana, 1756; túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761, etc) i Manuel Tremulles (entre les quals l’acció de la Junta de Comerç).

Com a argenter féu una custòdia (1761) per a la confraria de Sant Nicolau de Bari, del convent barceloní de Sant Francesc d’Assís.

Vallmajó i Perpiñà, Pere

(Girona, 1866 – 1951)

Repussador. Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d’inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics.

Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d’Isop, diversos treballs d’art litúrgic i quadres amb temes profans. Exposà a les Galeries Laietanes (1918) i a la segona exposició d’art litúrgic de Barcelona.

A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat.

Manuel Urgellès i Trias

Urgellès i Trias, Manuel

(Barcelona, 4 abril 1866 – 1939)

Pintor, dibuixant i gravador. Fill d’un teixidor, estudià a Llotja. Els primers temps de la seva vida són poc coneguts. El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid.

Els anys 1905-07 posseïa, al barri de Ribera de Barcelona, un taller on es dedicà a l’ensenyament. Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat -en especial l’aiguafort- a l’Institut de les Arts del Llibre. Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana.

Premiat a Buenos Aires el 1910, no recollí mai la recompensa, ja que sempre fou persona de gran desinterès econòmic. Féu un donatiu a la Casa de Caritat barcelonina per l’import íntegre d’uns quadres que vengué a Londres. Allí li fou feta una gran oferta per un Sant Medir, que considerava la seva millor obra, però preferí donar-la al Museu d’Art Modern de Barcelona. Morí pobre i oblidat.

En la seva obra, mal coneguda, dedicada al paisatge fet sempre del natural i a la figura, així com als temes simbolistes i al·legòrics, demostra profunda coneixements del dibuix, del color i de l’expressió, i hi dominen les grisalles, d’un marcat sentit impressionista; el seu art entronca a vegades amb Modest Urgell i a vegades amb Arnold Böcklin, tot conservant, però, una personalitat remarcable.

Torner i Fornés, Josep

(Barcelona, 1867 – 30 gener 1943)

Gravador. Descendent de la família Torner. De molt jove anà a París. En tornà el 1888.

Destacà pels seus aiguaforts i la talla dolça. Fou professor de gravat a mà a l’Institut de les Arts del Llibre.