(Mallorca)
Festa popular de les Onze Mil Verges celebrada el 21 d’octubre a l’illa, on és considerada la festa de les noies solteres, les quals fan una capta, s’adornen d’una manera especial i reben serenates dels joves, sovint amb cant de composicions de to humorístic.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Festa principal de la ciutat. Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena.
Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos.
El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates, acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants.
Modernament, la festa comença amb el pregó, desfilada històrico-folklòrica, i es complementa amb castells de focs, certàmens literaris i concursos i espectacles diversos.
(València, 1917 – )
Fira de mostres. Creat per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa. Celebrà 19 certàmens, fins el 1936; el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals.
El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional.
El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura.
El 1969 inaugurà un modern palau de fires de 200.000 m2.
Enllaç web: Fira de València
Veure> Misteri d’Elx (representació dramàtica anual).
Festa que se celebra el diumenge anterior a la diada de Sant Joan Baptista i que forma part de les festes de Sant Joan.
La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d’un home (s’homo d’es be) descalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran mardà viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada.
L’origen d’aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons.
(Mallorca, 5 maig 1997 – )
Festivitat celebrada anualment el 12 de setembre. Commemora el jurament de Jaume II de Mallorca en aquest mateix dia de l’any 1262 dels privilegis que atorgà Jaume I el Conqueridor a l’illa, fet pel qual hom considera la data l’inici del regne privatiu de Mallorca.
La festivitat fou instituïda el 5 de maig de 1997 pel Consell Insular de Mallorca i se celebra a partir d’aquest mateix any.
Alguns anys s’ha celebrat el 31 de desembre, data de l’entrada de Jaume I a Palma de Mallorca l’any 1229.
(Barcelona, 1923 – )
(o Diada de Sant Jordi) Festivitat comercial i cultural.
Instituïda per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
En ésser fixada la data el dia 23 d’abril, festivitat de sant Jordi, la diada arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat i a d’altres poblacions dels Països Catalans.
Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i altres actes culturals.
(Catalunya, 1960 – )
Festivitat anual organitzada per l’Obra del Ballet Popular per tal de fomentar les ballades de sardanes i l’esperit de germanor sardanista.
Els principals actes tenen lloc a l’anomenada ciutat pubilla, diferent cada any, però simultàniament és celebrada en moltes poblacions catalanes i en altres d’arreu del món on hi ha nuclis de catalans residents.
Dades dels Països Catalans 